Arts escèniques

ARTS ESCÈNIQUES

“Vosaltres, els catalans”

Fuster va dir: “Nosaltres, els catalans.” Cal sumar-hi “vosaltres, que també us sentiu catalans”

La divisió admi­nis­tra­tiva dels ter­ri­to­ris de parla cata­lana afe­bleix el vigor de la llen­gua. Sovint, perquè al domini econòmic i demogràfic del Prin­ci­pat, s’hi suma un cert des­in­terès pel que passa més enllà d’aquests límits polítics. A qui cal escol­tar més per a la rea­fir­mació del català, pre­ci­sa­ment, és als que tenen accents i par­lars dife­rents. Dins del Prin­ci­pat, de fet, ja hi ha un evi­dent oblit de tot el que no sigui el català cen­tral. Les acci­ons que es fan sota el marc men­tal dels Països Cata­lans (que rei­vin­di­cava Joan Fus­ter) seguei­xen sent massa resi­du­als. Al cos­tat de la llen­gua, el traspàs de la cul­tura (sigui en for­mat d’arts plàsti­ques, de lite­ra­tura o d’arts en viu) es fa encara més fei­xuc. El català gua­nya cre­den­ci­als quan escolta la diver­si­tat i cons­tru­eix uns ponts de cre­ació i com­pli­ci­tat que fan que aquells cosins llu­nyans siguin tin­guts en compte als àpats fami­li­ars. Aquest “nosal­tres” i “vosal­tres” marca una diferència que, lluny de dis­gre­gar, enri­queix la vari­e­tat de la cul­tura cata­lana.

En aquesta cruïlla d’interes­sos (o pot­ser, millor dit, de des­in­te­res­sos) hi ha cru­els con­seqüències. Al febrer, el Par­la­ment valencià (amb els vots del PP i de Vox) es va negar a sumar-se a la com­me­mo­ració del cen­te­nari de Vicent Andrés Estellés. Pos­si­ble­ment com a reacció d’opor­tu­nisme polític, un mes després, el Minis­teri de Cul­tura es va sumar a la difusió dels actes rei­vin­di­cant el poeta. A Bar­ce­lona, on el va pre­sen­tar a escena Ovidi Mont­llor i, poste­ri­or­ment, aga­fa­rien el relleu Joan Ollé (Tea­tre Lliure, 2008) i Pep Tosar (Romea, 2011), ara hi ha hagut una mili­tant adap­tació a l’Atrium, diri­gida per Marc Chor­net (que tor­narà al setem­bre), i es farà un intens reci­tal a la tar­dor amb Pere Arqui­llué i Toti Soler de Coral rom­put (Saba­dell, Mata­de­pera i Girona), segons l’ agenda vir­tual de Cul­tura . Un car­tell massa poruc, encara, per rei­vin­di­car el poeta valencià del segle XX.

La soci­e­tat civil, sovint, dona més bones sor­pre­ses. Un bon exem­ple és el tre­ball massa silent de Pro­jecte Alco­ver (1996), recon­ver­tit en Xarxa Alco­ver el 2011. L’enti­tat, lide­rada per pro­gra­ma­dors que pro­cu­ren les gires d’auto­ria i llen­gua cata­lana arreu del ter­ri­tori, ha anat con­tem­plant com la pro­gra­mació pública (comp­ten amb una xarxa d’una tren­tena de muni­ci­pis) s’ha esllan­guit. Per això, han impul­sat una xarxa amb espais pri­vats. Fins ara, les com­pa­nyies viat­ja­ven amb la incer­tesa del taqui­llatge. A par­tir d’ara, la Xarxa els garan­tirà uns mínims (un 30% del cai­xet o fins a 1.500 euros) per asse­gu­rar-se que no serà una expe­dició ruïnosa. Els de la Xarxa Alco­ver pro­mo­uen uns espec­ta­cles con­tras­tats. Com ara l’Aco­rar, que pre­ci­sa­ment avui torna a Bar­ce­lona, fent tem­po­rada a l’Espai Texas (del 3 al 21 de maig). Coin­ci­deix amb l’adap­tació de la novel·la Barba-rossa, de Joan Pons Pons, a càrrec de la com­pa­nyia menor­quina La Trup a l’Esce­nari Brossa (del 2 al 19 de maig). Per sort, les arrels més pri­mes tro­ben el suport del TNC, que es vol eri­gir en pal de paller del tea­tre en català impul­sant pro­duc­ci­ons del País Valencià, les Illes o Andorra. La pinça de Vox al PP està mar­gi­nant la presència de València i les Illes en enti­tats trans­ver­sals com l’Ins­ti­tut Ramon Llull. Amb l’excusa de no voler pri­vi­le­giar el català, se’l deixa entre les potes dels cavalls. Pot­ser per això la Gene­ra­li­tat, a més, ha bus­cat fórmu­les per com­pen­sar el català a Palma i Eivissa. Set­ma­nal­ment Dia­rio de Mallorca i Dia­rio de Ibiza, dos mit­jans escrits majo­ritària­ment en cas­tellà, dis­po­sa­ran de la secció Idò, des d’on es vol pro­moure l’ús del català entre els lec­tors d’aques­tes capçale­res i trac­tarà temàtiques de les Illes i del Prin­ci­pat.

L’escrip­tor i intel·lec­tual Joan Fus­ter va pro­cla­mar aquell famós “Nosal­tres, els cata­lans”. Ara, cal que es repren­gui la rèplica amb un “vosal­tres, que també us sen­tiu cata­lans” des del cap i casal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia