El president oblidat

A final d'octubre del 1940, Josep Tarradellas i el militar Frederic Escofet van visitar Josep Irla a Ceret per comunicar-li que Companys havia estat afusellat. Irla, que llavors era el president del Parlament a l'exili, passava a ser automàticament el president de la Generalitat. “Foren endebades els meus arguments, havent exposat les condicions en què havia acceptat la presidència del Parlament, la meva situació personal, la manca de mitjans per a fer front a les despeses del càrrec per a què em requerien”. Irla escriu així en les seves memòries la reacció a aquella visita d'uns amics que li suposava un bon “fardo”. No havia volgut ser president del Parlament. Tampoc de la Generalitat, però ho va fer en servei a la pàtria. Memòries d'un president a l'exili (Viena Edicions) treu a la llum per primer cop els textos autobiogràfics d'Irla, escrits el 1956, dos anys després de deixar el càrrec i dos abans de morir. L'edició ha estat a cura de l'historiador i arxiver Jordi Gaitx, que ha fet una selecció de 38 cartes –de les més de 500 que es conserven en diversos arxius– que completen l'escrit d'Irla. Són memòries purament polítiques, per això, en aquesta obra, s'han descartat les cartes personals.

Josep Irla (Sant Feliu de Guíxols, 1876 - Saint Raphaël, 1958) va ser el tercer president de la Generalitat republicana i el més desconegut, ja que va acceptar el càrrec i el va deixar –a mans de Tarradellas– fora de Catalunya. Les notes posen de manifest el pessimisme d'Irla –conscient que no tornaria–, que va patir el “decalatge entre el que es proposava i el que va aconseguir”, diu Gaitx, que subratlla que Irla va ser clau perquè no desaparegués la Generalitat: va poder formar govern en la dispersió de l'exili, va mantenir els serveis socials als més castigats per l'exili, i va vetllar per la relació entre les comunitats d'exiliats catalans a Amèrica.

El llibre inclou un estudi del mateix Gaitx, fotografies i un índex de noms. Aquest és el tercer volum de la col·lecció La Memòria dels Dies. L'han precedit les memòries de Josep Carner-Ribalta i la correspondència entre Ferran Soldevila i Rosa Leveroni. El director de la sèrie, Enric Pujol, reivindica que cal recuperar altres textos personals de Companys i Macià per aprofundir en aquella època. El llibre es presentarà demà, a les 19.00 h, a la Fundació Josep Irla de Sant Feliu de Guíxols. Precisament Irla va adreçar aquest text als “amics del districte de la Bisbal”, en agraïment al seu electorat.