Antiheroi equilibrat
“Antiherois amb un bon nivell d'autoestima”, així defineix Le Croupier els personatges quotidians que protagonitzen el seu segon disc, ‘Presunto tocador'
“Vull humanitzar Le Croupier. Més que un personatge distant, vull que Le Croupier sigui una actitud, una metodologia que utilitzo per escriure cançons, com la granota que el mecànic es posa per treballar”, afirma el músic cellerenc Carles Cors sobre el seu alter ego musical, Le Croupier, que acaba de publicar el seu segon disc, Presunto tocador (Mass Records / Música Global). Le Croupier i el seu grup –actualment, un octet, amb secció de vent i una violinista– presentaran les noves cançons el dimecres 27 d'octubre en un espai tan adient i màgic com l'envelat del Circ Raluy, dins la programació musical del festival Temporada Alta, que ha coproduït el nou espectacle. “Aquest disc és més circense que l'anterior i hem aprofitat que el circ venia a la ciutat per Fires per presentar-lo a la seva vela. Hem fet una bona amistat amb la família Raluy”.
Le Croupier ja té concertats una dotzena de concerts en diferents punts de l'Estat espanyol (Madrid, Sevilla, Vitòria, etc.) fins a principis de l'any vinent. També actuarà el 29 de gener a Luz de Gas, programat pel festival Barnasants, i no faltaran diverses cites a les comarques gironines: a la sala Núria, d'Olot, hi tindrà lloc una preestrena el 23 d'octubre; i tocarà al Teatre de Bescanó, el 14 de novembre; a La Mirona, de Salt, el 19 de febrer, i a l'Ateneu de Celrà, l'11 de març.
El seu primer disc, Me han dicho que..., va ser una bona carta de presentació. “El primer single i videoclip, Virginia, va entrar molt bé en el mercat espanyol: 40 Latino, Sol Música i les cadenes autonòmiques el van programar molt. Ara hem fet el videoclip de Presunto tocador amb el mateix realitzador, Alam Raja, de Bipolar Films, i amb un concepte també força cinematogràfic. En aquest cas, però, m'he tret l'espineta d'haver fet el videoclip de Virginia només en versió castellana i, en el cas de Presunto tocador / Presumpte tocador, el videoclip tindrà també versió catalana, com la cançó”. En aquest tema, que dóna nom al disc, hi col·labora Shuarma. El disc inclou 11 cançons en castellà, dues de les quals tenen també versió en català. L'altra és El simi accepta.
Mesclat per Marc Parrot
El disc es va gravar als estudis 44.1 d'Aiguaviva, però va ser mesclat i masteritzat als estudis Grabaciones Silvestres per Marc Parrot, que ha col·laborat des del principi en el projecte Le Croupier. Parrot també canta en la versió de La madame, de Lluís Llach. A més, col·laboren en el disc Josep Thió (guitarres acústiques, mandolina i guitarró); Dani Ferrer, de Love of Lesbian (trompes); David Soler (guitarra acústica de pedal) i Johnny Tramuntana, responsable del ball de claqué que se sent a El simio asume. En total, una quinzena d'amics posen el seu gra de sorra en el disc, al marge dels vuit titulars del grup, amagats sota àlies com ara Filippo Buonasera, Ivanova Inchaustegui i Alain Bones. Tots vuit són músics del país, provinents del triangle format per la Cellera de Ter, Girona i Torroella de Montgrí. Gent normal, com els protagonistes de moltes cançons de Le Croupier. “Són personatges quotidians, antiherois amb un bon nivell d'autoestima que ni tan sols assumeixen l'etiqueta d'antiherois que els posen els altres. Le Croupier narra les seves vicissituds amb la discreció, que és la columna vertebral del seu ofici. En aquest disc també hi ha un parell de temes autobiogràfics, com ara Locura y gravedad i Sidecares rojos. Sóc una persona força tancada i em costa obrir-me emocionalment, com intento fer en aquestes cançons”.
Le Croupier ha accentuat en aquest disc la seva vocació cabaretera, amb acordions, mandolines i claqué. Tot plegat, passat per la tecnologia analògica i les mescles de Parrot, ha donat com a resultat un disc que “no busca l'excel·lència sonora, sinó un so més propi d'un antre on se serveix cervesa esbravada que no pas d'un local molt modern amb gintònics a deu euros”.
