Gratitud eterna
Bigas Luna llegeix avui a Valls el pregó de les Decennals, una festa amb la qual, des del 1791, s'agraeix a La Candela la fi de la pesta
Demà s'estrena la coreografia ‘Ariel', amb música de Robert Gerhard escrita fa 70 anys
L'1 de desembre a les sis del matí hi havia cues per comprar entrades de les Decennals, una festa de Valls que es remunta al 1791. Aquesta setmana, l'empresa italiana Mariano Schenografic Lights Scluptures ha estat provant la seva instal·lació lumínica. Cada cop que prova les llums al capvespre, un grapat de ciutadans treuen la càmera i ho retrata. La tradició de posar llum als carrers específica (es va deixar de fer el 1931 i darrerament, s'il·luminava amb les decoracions de Nadal que no es treien fins passades festes) s'ha recuperat amb molt d'impacte. Hi ha controvèrsia sobre l'estil.
Una colla de Solsona s'acaba de nomenar colla castellera per tenir el privilegi d'actuar (només possible cada deu anys, en motiu d'aquestes festes) al bressol del món casteller. Seran, doncs, 57 colles. Els altres nou anys, els únics castells que s'han alçat a la plaça del Blat són les dels Xiquets de Valls. Aquesta tarda, Bigas Luna llegirà el pregó que donarà pas a deu dies de festa. Dos segles més tard, els descendents supervivents de la pesta encara agraeixen a la Mare de Déu de la Candela que els lliurés d'aquella malaltia. Les Decennals van ser pioneres en el moviment voluntari: van engegar-lo el 1991, un any abans dels Jocs Olímpics de Barcelona, que els faria universals. Enguany, a Valls, hi ha 160 joves que faran d'acomodadors, de monitors de tallers i que acolliran les diferents colles castelleres i geganteres. Les Decennals està impresa en la sang dels vallencs. Diuen que un dels moments de major emoció és quan trasllada la mare de Déu del cambril a l'altar major. Aquesta fe es manté entre molts vilatans que marxen del municipi: fa uns deu dies, els vallencs forans van regalar una campana que venta (dóna voltes sobre l'eix) per instal·lar al campanar de l'església de Sant Joan, el campanar més alt de Catalunya.
Enguany, coproduccions
Les festes en record a la Mare de Déu de la Candela mostren, dècada a dècada, les novetats en la cultura. Per exemple, per primer cop, les Decennals coprodueixen espectacles (fins ara es limitaven a contractar actuacions). Juntament amb el Centre d'Arts Escèniques de Reus presenten Èxode, un treball que uneix els pallassos Pepa Plana, Monti i Nan i El Polzet de la companyia local de teatre familiar Pa sucat. Per primer cop, també accedeix a les Decennals la disciplina del circ (hi ha una àmplia programació al CEIP Candela) i també arrenca un cicle de contes per a nens i per a adults.
Un muntatge que ha vinculat totes les escoles del municipi és el ballet Ariel. Es tracta d'una versió de La tempesta de Shakespeare, a partir de l'adaptació de Josep Vicenç Foix, amb escenografia de Joan Miró, que va musicar Robert Gerhard per encàrrec d'uns ballets russos fa 70 anys. Mai es va arribar a estrenar amb dansa. Per als joves destaca el concert de Els 10 de les Decennals, un concert de 12 hores amb músics com ara Sisa, Els Pets, Gerard Quintana, Roger Mas, Els Amics de les Arts, Obrint Pas i Mishima.
El concert d'Ainhoa Arteta no es podria entendre a Valls si no és dins de les Decennals. També hi figuren companyies de renom com Tricicle, Dagoll Dagom (La nit de Sant Joan), Ojos de Brujo, Mala Rodríguez, Circ Cric, Víctor Ullate i el Teatre Negre de Praga. Aquesta companyia nacional presenta dos treballs a partir de la càmera fosca: manipulació d'objectes en la foscor.
En el marc de recuperació, es repesca el Ball de la Candela, una representació de teatre popular, que es farà a l'església de Sant Joan. Si hi ha una cita ineludible per a la societat vallenca és el ball de gala: The Pasadena Roof Orchestra és un cap de cartell indispensable. Enguany, coincidint amb una exposició fotogràfica, s'integrarà a la galeria de ciutadans il·lustres els fotoperiodistes vallencs: Pere Català Pic i els seus fills, Francesc i Pere.
