Crítica
clàssica
Els Pla musicals
Definir de quin dels tres Pla són les partitures conservades no és tasca fàcil
Els germans Joan, Josep i Manuel Pla foren tres bons oboistes, flautistes i compositors del segle XVIII. Sovint definir de quin dels tres són les partitures conservades no és fàcil. Àdhuc, ajuda a suposar-ho el lloc on s'han trobat perquè si sembla que Joan i Josep Pla, reconeguts músics, van rodar per tot Europa, Manuel, en canvi, segons el musicòleg Josep Dolcet que va fer la introducció de la sessió musical, es va dedicar a fer música per Madrid tot i que també va compondre peces de música de cambra, obres religioses i algun concert.
L'Orquestra Barroca Catalana, liderada en aquesta ocasió per la violinista italiana Olivia Centurioni, prepara l'enregistrament de les obres que es van interpretar en el concert que comentem. Ens va agradar especialment l'Obertura en fa major atribuïda a Manuel Pla, en què l'allegro inicial aixecava l'esperit i l'andantino molto subsegüent expressava profunda emotivitat. L'obra anunciada que centrava el major interès era un Stabat Mater de Josep Pla, remarcable, que comptava amb la veu solista de la pamplonesa Raquel Andueza, especialista en aquest repertori. No anunciades prèviament, van enriquir el concert unes Seguidilles que s'acostumaven a intercalar en els actes sagramentals, en aquest cas el titulat La lepra de Constantino i dues àries per a soprano, trompeta, cordes i continu i una altra canviant trompeta per a dues trompes de Manuel Pla. L'altra obra important, la Salve Regina en sol menor per a baix, va tenir en Pau Bordas l'expressivitat adequada. Completà el concert una ària per a soprano, dedicada a Sant Pere, del mateix compositor.
