La violència masculina

Obra fundacional del verisme operístic, amb els seus drames tremebunds protagonitzats per membres de les classes populars, Cavalleria rusticana té dos fragments musicals cèlebres: l'ària Voi lo sapete, o mamma i el duet Tu qui, Santuzza, que expressa el conflicte entre Santuzza i el seu amant, Turiddi, en reviure aquest el seu antic amor per la casada Lola, fet que aboca a la tragèdia perpetrada per la violència masculina. Les funcions al Liceu del programa doble Cavalleria Rusticana i Pagliacci, que continuaran durant aquest mes d'abril, estan dedicades a Jaume Aragall amb motiu del cinquantenari del seu debut amb el paper de Beppe/Arlecchino a l'òpera de Leoncavallo, però l'homenatge també fa recordar les apassionades interpretacions del tenor en l'esmentat duo de l'obra de Mascagni. També n'hi posen, de passió, el tenor Marcello Giordanni i, sobretot, la soprano Ildiko Komiosi però, a banda de la força de l'ària i el duo, Cavalleria rusticana demana que se li tregui una pols que Liliana Cavani manté amb una posada en escena costumista tan pesada com el decorat de l'església barroca que domina l'escenari. A més, un cas de violència masculina, per gelosia i possessió, no convida, malauradament, a fer-ne una reflexió des del present i en el present?

A propòsit del seu muntatge de Manon Lescaut, Cavani, que en aquesta ocasió no va ser present a l'estrena, ja va comentar fa uns anys a Barcelona que no és partidària dels canvis d'època i d'altres elements renovadors de la posada en escena. Bé que li convindria a Cavalleria rusticana i, traslladant l'acció a un descampat on s'entreveu al fons la imatge dels desoladors edificis suburbials emergits als anys cinquanta, bé que ho fa, i amb encert, amb Pagliaci, que, de fet, és dramàticament més complexa i dóna més joc teatral, d'una manera culminant en l'última escena, que crea una ambigüitat entre la realitat dels personatges i la ficció que representen els actors fins que Canio (també Marcello Giordano) mata, certament, la seva esposa, Nedda (Angeles Blancas, més brillant en el camp dramàtic que en el vocal) per gelosia. Quanta violència masculina!

Pel que fa a l'orquestra del Liceu, va sonar amb un dramatisme convincent, sense remarques efectistes, sota la direcció de Daniele Callegari; però el cor, reforçat a vegades, va poder semblar una mica estrident. Boniques les veus secundàries de Ginger Costa-Jackson (Lola a Cavalleria rusticana) i David Alegret (el Beppe/Arlechino, de Pagliacci).