Pura emoció

L'omnipresent Sílvia Pérez i el versàtil Javier Colina s'han unit per oferir la millor versió d'ells mateixos. Ho van deixar palès en un concert que va ser pura emoció. Era la cloenda de l'edició d'enguany del Festival del Mil·lenni i el recinte modernista registrava el ple de les grans ocasions. Enmig d'aquest ambient d'acollidora calidesa humana, l'habitual regulació excessiva dels calefactors del local es va cobrar com a víctima una espectadora del primer pis que amb el seu desmai va motivar la interrupció de l'actuació. Per sort no va ser més que un ensurt i una vegada recuperada la calma –i la senyora, la respiració– els músics van tornar a l'escena i van completar la seva feina de seducció.

Colina ha proporcionat a Sílvia Pérez Cruz una col·lecció de cançons que són autèntics clàssics de l'anomenat filin cubà, aquella variant del bolero embolcallat per les aromes del jazz. Un repertori amb el qual han donat forma al seu primer disc conjunt –En la imaginación (Contrabaix-Nuba Records, 2011)– i que en directe la cantant va saber interpretar amb la natural intensitat i la bellesa serena que defineix el seu estil. Unes virtuts a les quals es va afegir un tractament musical acurat i exemplar a càrrec d'uns artesans que són mestres orfebres del seu ofici. Començant pel contrabaix de Colina, pura poesia del ritme, i seguint per la subtilesa hiperbòlica a la bateria de Marc Miralta, la metàfora al piano d'Albert Sanz i la sintaxi al saxo de Perico Sambeat. Superba delícia de la gramàtica sonora que va ser precedida d'un relat curt de similar exquisidesa en mans del duet Laura Simó-Francesc Burrull i el seu impecable farcell de versions serratianes.