“Podríem no haver tornat”

Estem supercontents i supersatisfets de la gran expectació que ha provocat Lamparetes, tot i que això també comporta una certa pressió. Creiem que amb aquest disc hem fet un pas endavant en la nostra història.

Molt. No hi ha competència entre nosaltres: tots dos grups sumem. En una època en què no es venen discos potser calien uns grups que despuntessin un poc. Ara hi ha lloc per a molts grups que s'expressin en català.

Simplement, quan vam acabar la gira de Coser i cantar, que va ser molt intensa i esgotadora, vam agafar un any sabàtic en què gairebé ni ens vam veure. Ens vam aturar en un dels punts més alts de la nostra carrera, i podria haver passat que no haguéssim tornat, perquè sobretot no volíem fer-ho perquè sí. Necessitàvem tenir nou material, al·licients renovats.

Hem treballat d'una manera una mica diferent. Sobretot vam tenir més temps per crear i gravar les cançons, un any i pico, més o manco. També vam fer més feina al local d'assaig: hi anàvem només amb alguna idea apuntada i la treballàvem entre tots abans que en Joan Miquel li acabés de donar forma com a cançó. Això fa que el disc sigui més contundent i guitarrer.

Sí, ens agrada tocar a tot arreu, sense gaires manies. Els festivals com l'In-Somni són un bon lloc perquè et descobreixi gent nova que no forma part del teu públic habitual.