cultura

música

Crònica

Joves per sempre

Tenen moltes cançons que són autèntica memòria sonora col·lectiva

Sap una mica greu que el rock peninsular hagi estat tan ingrat amb els seus pioners. Aquest seria el cas del Dúo Dinámico, l'equivalent nostrat dels Everly Brothers. Aquí, a Manolo i Ramon, el Dúo Dinámico, gairebé se'ls considera només un objecte desfasat per a veneració de nostàlgics dels seixanta. I, després de veure'ls dijous al Festival Jardins de Cap Roig, tots dos havent superat ja la barrera dels setanta anys però amb una vitalitat a prova de bomba, els tòpics es desmunten de cop. Per començar, hi ha les cançons: en tenen unes quantes que són autèntica memòria sonora col·lectiva, començant per Resistiré, la cançó que va obrir el concert i que també el va tancar una hora i mitja després, com una visceral declaració d'intencions, amb les imatges del final d'Átame d'Almodóvar en què Loles León, Antonio Banderas i Victoria Abril canten a sobre del tema, que sona per la ràdio del cotxe. De fet, les projeccions són una part important de l'espectacle i serveixen per fer pedagogia sobre la llarga carrera del grup: els seus discos en tots els formats possibles; les revistes de fans –Serenata extra, Confidencias del Dúo Dinámico–; les pel·lícules que van protagonitzar “sempre amb el mateix argument”; els festivals que van guanyar –inclòs el d'Eurovisió en què va triomfar Massiel amb el seu La, la la–, i els molts que no van guanyar per culpa d'Augusto Algueró, rei absolut dels festivals de la cançó, com ells mateixos es van encarregar de constatar amb molta conya: la mateixa que es van aplicar a ells mateixos, a la seva edat, a qui lligava més en la realitat i en la ficció de les pel·lícules, a les inevitables anècdotes de la mili –el 1959 van acabar al calabós per haver anat a actuar, sense permís, a La Gavina de S'Agaró, amb Xavier Cugat i Abbe Lane–, i al 50 aniversari que continuen celebrant des de fa dos anys, com si el temps s'hagués detingut per a ells.

El repertori? Va ser gairebé el mateix que va sonar ara fa un any al Palau de la Música, amb algun curiós afegit en ple mes d'agost: la nadala Les dotze van tocant, com a mostra que ells també van cantar en català, a pesar de Franco. Els altres 25 temes són els que es poden trobar en qualsevol recopilatori del Dúo Dinámico: 15 años, Somos jóvenes, Amor de verano, Esos ojitos negros, Lolita, Eres tú... Tan clàssics com el She loves you dels Beatles i fabricats a Barcelona. Que consti.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
cinema

DocsBarcelona, documentals que destrueixen els estereotips

barcelona
cinema

Una nova generació de simis regna al planeta Terra

Barcelona
Patricia López Arnaiz
Actriu

“Deixar les víctimes soles és una forma d’agressió”

Barcelona
Mireia Freixa
Historiadora de l’art

“El patrimoni només es preservarà si la gent se l’estima”

Terrassa
HISTÒRIA

Isabel Vila, la primera sindicalista i pionera de l’educació femenina

Girona
Crítica

L’encís de Bulle Ogier

Fenosa, l’escultor de la natura

El Vendrell
cinema - comèdia

Tres generacions de dones unides per la tragèdia

cinema - Animació

Viatge d’una nena xinesa amb parada a Berlín