Exhibició de mezzo amb animals

La mezzosoprano Magdalena Kozena, atenta i sensiblement acompanyada pel pianista Yefim Bronfman, va començar la seva actuació a Torroella amb una cançó de Mussorgski en què un nen li demana a la dida que li canti la rondalla d'un terrible llop dolent, que s'endú els nens al bosc i se'ls menja, i, a part dels bisos, va acabar el programa amb una cançó de Béla Bartók, amb un text tradicional eslovac, en què un noi, al qual se li demana que agafi les cabres per menar-les cap a casa, diu que se'ls hauria endut de grat si el llop no l'hagués mort de por. Tinc la sensació que aquesta circularitat no deu ser inconscient considerant la coherència de la proposta amb la qual Kozena va abordar cançons que, entre la segona meitat del segle XIX i tot just començada la segona del segle XX, van compondre els esmentats Mussorgski i Bartók, a més de Ravel i Rakhmàninov i, essent el més tardà, Xostakóvitx. Tot i la diversitat d'aquests compositors, es va fer perceptible que configuraven un programa meditat, íntimament relligat i delicadament exigent tant pel que fa als intèrprets com als receptors. Un programa sense recursos fàcils, però ple de peces riques, singulars, complexes i joioses que van convidar la mezzosoprano txeca no només a exhibir els amplis registres de la seva veu, tan líricament aguda com ben timbrada en els greus, sinó també les seves notables capacitats dramàtiques.

No només van aparèixer els llops en els textos de les cançons. A través de les Històries naturelles, de Jules Renard, musicades per Maurice Ravel, va haver-hi espai sonor per al paó, el grill, el cigne, el blauet i la pintada. En el cicle L'habitació dels nens, Mussorgski, també autor dels textos d'aquesta sorprenent immersió en l'imaginari infantil, hi ha un gat mariner i fins un cavall de cartró. Entre les romances musicades per Rakhmàninov, hi ha un “caçador de rates” creat per Valeri I. Briússov. I, entre els textos tradicionals eslovacs musicats per Bartók, “els paons aletegen amb orgull” a la peça A ca la núvia. No hi ha presència d'animals en els poemes de Saixa Txorni que van inspirar Xostakóvitx, però són uns textos fascinants i complexos que es van fer arribar als espectadors en una traducció a cura de Miquel Desclot.

En tot cas, a Kozena no van espantar-la ni els llops ni cap altre animal. Sobretot reconeguda com a intèrpret de la música barroca, excel·lint en Bach, i també del repertori mozartià, la mezzosoprano va demostrar la seva versatilitat, l'esmentada amplitud de registres i una gran presència escènica amb el suport de la seva expressivitat. És una figura emergent que el festival de Torroella ha tingut el detall de fer-nos present. Com a propines, va regalar amb exquisidesa Intermezzo, de Schumann, i Rêve d'amour, de Fauré. Una invitació a escoltar-la en tot allò que vulgui cantar.