Ministral / Lartsinim
Joan Manuel Soldevilla ha recuperat per a Curbet Edicions la primera de les cinc novel·les negres de Jaume Ministral amb un psicoanalista com a investigador
Soldevilla diu que Ministral coneixia bé el psicoanàlisi i els mecanismes de la novel·la negra
Jaume Ministral i Masià (Girona, 1914 - Barcelona, 1982) va ser un personatge realment inclassificable, un outsider aliè a qualsevol corrent, cercle o tendència, un creador en el sentit més ampli, que va escriure novel·les, assajos i obres de teatre, va ser guionista de ràdio i televisió (Doctor Caparrós, medicina general, amb Capri) i va col·laborar amb nombroses publicacions periòdiques –com ara la revista ¡Tururut..!, creada i dirigida per Cesc–, sense oblidar tampoc la seva tasca com a mestre i pedagog. Per tot això, i especialment per la seva llarga vinculació als mitjans de comunicació de masses, Joan Manuel Soldevilla (Barcelona, 1964) subratlla la inqüestionable modernitat de Ministral, un gironí que va exercir bona part de la seva vida professional a Barcelona i que, com passa sovint en aquests casos, va quedar una mica en terra de ningú, sense integrar-se del tot en el món cultural de cap de les dues ciutats.
Joan Manuel Soldevilla, catedràtic de llengua espanyola a l'Institut Ramon Muntaner i amant dels tebeos, la novel·la popular i tot el que tingui a veure amb la cultura de masses, acaba de recuperar la primera de les cinc novel·les policíaques que Jaume Ministral va escriure en castellà per a la Biblioteca Oro d'Editorial Molino –una col·lecció “molt ferma” que va reunir els grans noms de la novel·la policíaca internacional, però pocs autors autòctons– entre el 1949 i el 1953, amb una mitjana d'un títol per any. La novel·la en qüestió, El caso del psicoanálisis, ha estat editada per Curbet Edicions en la seva col·lecció Polar. Signada amb el pseudònim de J. Lartsinim –Ministral al revés, i un nom que a l'editor li permet ara fer un joc de paraules amb el suec Stieg Larsson–, El caso del psicoanálisis és la primera novel·la protagonitzada pel doctor Ludwig van Zigman, deixeble holandès de Freud, que en aquest cas es trasllada a una mansió anglesa per descobrir quin misteri s'amaga rere la malaltia mental que pateix la dona d'un amic. Com en tots els seus casos, Zigman descobrirà que en l'origen del trauma de la seva pacient hi ha un crim, que evidentment investigarà.
Una obra fundacional
“Zigman no és un detectiu típic, sinó un psicoanalista, i per això considero que, a més de ser una bona novel·la, aquesta és una obra fundacional en un moment en què aquí gairebé ho hi havia tradició d'aquest tipus de novel·les i encara menys amb un metge com a protagonista. Ministral demostra tenir un coneixement notable de la psicoanàlisi, que en aquella època estava molt de moda, i també dels mecanismes de la novel·la policíaca, i crea un producte sòlid que està a mig camí entre Agatha Christie i Recuerda de Hitchcock”, afirma Soldevilla, que a més d'editar el llibre, revisant el text i fent-hi algunes correccions i adaptacions, ha escrit el pròleg, En la dulce Holanda, i l'epíleg: Las novelas de Lartsinim: de lo que pudo haber sido y no fue. La idea és anar publicant també les altres quatre novel·les de J. Lartsinim: La señorita de la mano de cristal (1950), El caso de la grafología (1951), Sencillamente una cinta de máquina (1952) i La pista de los actos fallidos (1953).
Investigador viatger
Zigman és un investigador molt cosmopolita i els seus casos poden tenir lloc a Suècia, França i Holanda, però també a Catalunya: a Sencillamente una cinta de máquina el seu autor el porta a Barcelona, però també el fa visitar Girona i hi apareix Maçanet de Cabrenys, on Ministral tenia una casa. Soldevilla afegeix que Ministral signava com a Lartsinim per accentuar el cosmopolitisme de les novel·les i la seva versemblança.
Soldevilla creu que el autor de Ciutat petita i delicada –“Una novel·la moderníssima i esplèndida, amb una mala llet salvatge”, apunta– va escriure aquestes cinc novel·les, mai reeditades fins ara, per una qüestió no estrictament econòmica,i de fet l'editorial tampoc no li pagava gaire bé. A poc a poc va anar introduint també en aquests llibres un element imprescindible en Ministral: l'humor.
Soldevilla presentarà el llibre el 14 de febrer vinent a la BCNegra i també vol organitzar presentacions a Figueres i Girona.
