Redescobrint Gaz
Música Antiga de Girona interpreta avui a la catedral obres del mestre de capella Josep Gaz (1656-1713), que gravarà a Campllong al desembre per editar-ne un CD
El concert s'obre amb una obra que lloa Carles III d'Habsburg i continua amb una peça feta en clau botiflera
Música Antiga de Girona, la formació dirigida per Albert Bosch que té com a objectiu prioritari divulgar “els tresors de l'arxiu musical de la catedral de Girona”, oferirà aquest vespre un concert gratuït a la catedral (19 h) en què interpretarà obres de Josep Gaz (Martorell, 1656-Girona, 1713), que va ser mestre de capella de la catedral de Girona entre el 1690 i el 1713. Aquest concert serà l'aportació de Música Antiga de Girona al IV Congrés d'Història de Girona, organitzat per l'Institut d'Estudis Gironins i dedicat a la Girona del Barroc.
Al desembre, Música Antiga de Girona enregistrarà a l'església de Campllong la majoria de les composicions de Josep Gaz que interpretarà avui a la catedral, per publicar al gener un CD, que serà el tercer en la discografia de la formació gironina. Música Antiga de Girona va néixer l'any 2000 com una associació que ha digitalitzat l'obra dels mestres de capella de la catedral del 1690 al 1815 i també totes les composicions anònimes que es troben a l'arxiu de la catedral de Girona.
El grup Música Antiga de Girona treballa amb instruments que són rèpliques exactes des de l'època en què van ser compostes aquestes obres, per apropar-se el màxim possible a la sonoritat original. A més d'Albert Bosch (llaüt barroc i direcció), la formació es completa amb Clara Valero (soprano / tiple), Òscar Bonany (contralt), Mercè Miró (traverso o flauta travessera), Maria Roca i Víctor Calsamiglia (violins barrocs), Daniel Regincós (violoncel barroc) i un cor format per les sopranos Fernanda Sánchez i Taïs Oriol, la contralt Isabel Vila i el tenor Pere Bonmatí.
El concert d'aquest vespre s'obrirà amb Oy que Gerona a Maria (1710), una composició que va acompanyada d'aquest subtítol aclaridor: Villancico a 9 a San Vicente, su Pueblo. Para la fieta que se dedica a Carlos tercero, Rey de las Españas –que Dios gde.–. Com s'explica aquest homenatge a Carles III d'Habsburg?
La Girona austriacista
En el programa de mà d'aquest concert, Música Antiga de Girona recorda els fets històrics que contextualitzen aquesta composició de Josep Gaz, escrita “per honorar la visita a la ciutat de pretendent austriacista en plena guerra de Successió (1702-1714) entre Habsburgs i Borbons”. I continua el text del programa de mà: “La decisió de la ciutat de Girona de passar-se al bàndol austriacista el 1705, sota la pressió de Barcelona, va provocar que el bisbe de la ciutat, Joan Miquel Taverner, botifler reconegut, emigrés a Perpinyà per no haver de patir entre els seus clergues, sovint austriacistes.” El villancico de Gaz, “molt extens i solemne”, inclou un text de caire “molt popular” en què es destaquen els drets de l'arxiduc Carles com a pretendent al tron de Madrid, així com també les seves excel·lències. Aviat es veurà, però, que les adhesions polítiques eren volubles en aquella època convulsa.
La segona peça del concert, Venid Mortales (1711) és “la contraposició” a Oy que Gerona a Maria. Girona va caure en mans de l'exèrcit borbònic el 1711 i el bisbe va tornar a la ciutat. El bisbe no va voler saludar els canonges que l'esperaven per donar-li la benvinguda, però l'endemà va tenir lloc una recepció a la catedral, per a la qual Gaz va compondre aquesta obra, que mostra la inquietud que hi havia entre la clerecia per l'ocupació francesa i el retorn del bisbe, amb una frase inequívoca: “Nosotros los butifleros”.
El programa del concert es completa amb altres composicions de Gaz com ara Dé al ayre su dulze voz, Corazón afligido –dedicada a Santa Teresa–, Jazmines y azucenas –creada per al culte de Sant Narcís– i Al juego del Hombre, Fabio, una de les seves poques composicions profanes. També s'interpreta l'anònima Amor sí, placer no, que podria ser de Gaz, però no s'inclourà en el disc.
