Només ens creiem Barcelona
Del trist desmantellament del Zer01 d'Olot, se'n pot treure una conclusió positiva, potser l'única: la decisió política de carregar-se un espai que durant una dècada ha generat i ha fet circular idees ha sacsejat la consciència de bona part del sector. Podria haver passat el contrari, el que acostuma a passar sempre, que tothom s'indigna però sense moure's del sofà de casa. És el que va passar fa pocs dies quan l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya va convocar una acció de protesta al Canòdrom, on havia d'anar el centre d'art contemporani de Barcelona. Ni una trentena de persones van sumar-se a la crida. Un fracàs absolut que va demostrar una vegada més la poca capacitat de mobilització d'un sector molt desmotivat, cansat ja de tanta política cultural a la deriva. No sé si algú tindrà esma ara de fer una moguda sonada per defensar el Zer01, em temo molt que no, però en tot cas aquest cop sí que els telèfons i les xarxes socials han tret fum en solidaritat amb el projecte de David Santaeulària, un home molt respectat en el sector.
Ens queixem sovint que vivim en un país petit. I ho és, però no tant com ens el volen fer veure. Quan un polític amb dots d'oratòria ens sermoneja amb allò que Catalunya no comença i acaba a Barcelona ens cau la bava d'alegria. Però és aquest mateix polític el que tanca el Zer01 perquè es pensa que Olot no té res a dir ni a fer en el sistema artístic català. S'equivoca, i molt, perquè en el sistema de l'emergència artística fa temps que a Barcelona no hi passa gaire res de bo. I al territori, a la maleïda perifèria, hi passen moltes coses interessants. Però no s'ho creuen.
