Rebull a la Fundació Palau

Són lloables les iniciatives que tendeixen a recuperar els aspectes més desconeguts dels nostres artistes, encara que el resultat final no sigui del tot plausible. La idea és que aquells aspectes més desconeguts també ajuden a mostrar amb més nitidesa la figura polièdrica de tot artista. Dins d'aquest marc s'inscriu l'exposició Joan Rebull. Dibuixos, pintures i gravats, que es pot veure a la Fundació Palau de Caldetes. Joan Rebull (1899-1981) és bàsicament un escultor que s'inscriu dins del que podríem anomenar noucentisme tardà. L'exposició de la Fundació Palau pretén recuperar la seva faceta de dibuixant. De totes maneres, l'espectador no pot evitar tenir la sensació que la producció sobre paper del nostre home és excessivament subsidiària de la seva faceta principal d'escultor. Sensació que es fa més patent quan es compara amb algunes escultures exposades, com ara les esplèndides Nu de dona (1929), Cristina (1950), la versió de la Dona ajaguda de 1980 i les diverses terracotes que s'hi mostren. Malgrat això, cal destacar els dibuixos dels anys vint, fruit de la seva primera estada a París, i la seva breu incursió en el camp abstracte, que va abandonar per tornar a les fonts del noucentisme, en una època en què ja era un moviment periclitat per les avantguardes de la segona meitat del segle XX. Massa serenitat per a uns temps ja massa convulsos.