cultura

LA CRÒNICA

Viatge a les profunditats de l'ànima, riu amunt

Francis Ford Coppola va canviar la selva africana per la vietnamita i la febre de l'ivori per la guerra del napalm, però l'infern exterior i interior dels personatges del seu clàssic Apocalypse now (1979) no diferia substancialment del que patien els de la novel·la en què estava inspirada la pel·lícula, El cor de les tenebres (1902), de Joseph Conrad. En definitiva, dues visions tremebundes dels efectes del colonialisme despietat i de la frontera, tan fina com permeable, que separa el que considerem civilitzat del que menyspreem com a salvatge, i, en paral·lel, la raó de la bogeria.

Inevitablement, la imatge de Marlon Brando caracteritzat com el coronel Kurtz en la recta final d'Apocalypse now ve al cap quan l'excel·lent actor belga Josse de Pauw interpreta el Kurtz de Conrad en la versió teatral d'El cor de les tenebres que, dirigida per Guy Cassiers, es va representar dissabte passat al Teatre de Salt, per primera vegada a l'Estat espanyol, dins de Temporada Alta. El cap rasurat i entre llums i ombres de De Pauw ampliat a la pantalla recorda el de Brando i trasllada a l'espectador una sensació propera al mal absolut, però alhora també transmet una gran solitud i una immensa tristesa.

A favor de De Pauw, s'ha de destacar sobretot la seva enorme versatilitat: no només interpreta el paper del protagonista i narrador principal, el mariner Marlow, capità d'un vapor que s'endinsa en la selva riu Congo amunt a la recerca cada vegada més obsessiva de Kurtz, sinó que gràcies a un eficient muntatge videogràfic De Pauw dóna vida també a la resta de personatges de la història amb els quals conversa, generalment sobre el mateix Kurtz: un home “extraordinari”, el millor agent comercial de la companyia d'ivori, una personalitat imponent de paraula àgil i encisadora, però també una ànima fosca que ha aconseguit ser temut i adorat pels indígenes i que en un informe recomana l'extermini de “totes aquestes bèsties”. Sobretot quan De Pauw assumeix alhora els papers de Marlow i Kurtz, en uns diàlegs en què l'actor reforça la dualitat amb uns registres de veu completament diferents, queda molt ben subratllat que Marlow pot acabar reconeixent-se a ell mateix dins del cor tenebrós de Kurtz, el qual li atorga l'inquietant privilegi d'escoltar les seves últimes i enigmàtiques paraules: “L'horror! L'horror.”

En contra del muntatge, només una cosa: potser hauria estat més encertat que s'hagués fet aquí en la versió francesa,
Coeur ténébreux. Una obra tan densa és difícil de seguir en neerlandès, fins i tot amb sobretítols en català: mentre persegueixes la paraula escrita, gairebé t'oblides que hi ha un gran actor en escena.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
crónica

Oques Grasses en salsa dolça

GIRONA

El manifest d’Agitart centra el Dia Internacional de la Dansa

girona
cultura

L’alt i constant mestratge de Mercè Vidal

Paola Cortellesi
Cineasta i actriu

“Els italians portem el neorealisme a l’ADN”

Barcelona
cultura

Mor Francisco Rico, un dels grans experts del ‘Quixot’

barcelona

Marc Larré guanya el premi Antoni Vila Casas d’Escultura 2024

palafrugell
cultura

La llei contra la bruixeria més antiga d’Europa, de les Valls d’Àneu, compleix 600 anys

barcelona
Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona
Blaumut
Grup barceloní de pop, acaba de publicar el ‘Capítol 1’ del seu nou disc, ‘Abisme’

“Ara hi ha un consum excessiu de tot, sense gaudir de res”

Barcelona