cultura

LA CRÒNICA

Les voltes que dóna la vida

Per orientar els espectadors, els programes del festival Temporada Alta encapçalen la informació de cada espectacle amb una sèrie de lletres: t de teatre, m de música, d de dansa... En aquests temps de transversalitat, molts dels espectacles que es presenten al festival no en tenen prou amb una lletra: no són només t, ni només d.

Per exemple, Hans was Heiri, de Zimmermann & De Perrot, s'intenta definir amb la suma de quatre lletres: c, d, m, i. O sigui: circ, dansa, música i una i d'internacional. La suma es queda curta, perquè aquest és també un excel·lent espectacle de teatre (t) visual, ideal per al públic familiar (f) sinó fos per alguna delirant escena eroticofestiva, i també hi trobaríem rastres d'altres llenguatges artístics, així que potser necessitaríem també el + que correspon a “altres”.

En realitat, no importa excessivament com cal classificar el quart espectacle concebut pels suïssos Dimitri de Perrot i Martin Zimmermann des del 2006. El públic que, divendres i dissabte passat, va omplir el Teatre Municipal de Girona, en l'estrena de Hans was Heiri a l'Estat espanyol, simplement es va deixar portar alegrement per tota una orgia de moviments sorprenents, dinàmics, vertiginosos, de vegades harmònics, també frenètics... Bona part de l'acció es desenvolupa al voltant d'una gran caixa amb quatre compartiments quadrats que ocupa bona part de l'escenari i, de tant en tant, comença a donar voltes, trastocant la quotidianitat dels seus habitants, que van canviant d'habitacle, sovint queden capgirats o repten per les pendents, surten a l'exterior, es queden penjats com un Harold Lloyd qualsevol... Tots acaben en una sessió de meditació amb guru inclòs, buscant un equilibri impossible. Un discjòquei va disparant música des d'un racó i les danses i les contorsions deixen bocabadats els espectadors. Gairebé sense paraules, la troupe suïssa ens fan riure sobre nosaltres mateixos i la nostra ambició de ser diferents, quan en realitat, si fa no fa, a tots ens fan moure les mateixes coses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic