Eulàlia, al Macba

Art crític

Davant la proposta que l'artista Eulàlia va fer als anys setanta, ara revisada al Macba, l'art a penes ha creat nous llenguatges o noves fórmules de denúncia de l'acció del poder polític i econòmic sobre la realitat social. El seu treball posa de manifest un realisme crític d'avantguarda, compromès amb la presa de consciència d'una societat injusta i corrupta, que expressa els models socials de dominació a través dels mitjans de comunicació. Les seves sèries Etnografia I i II són un retrat de la vida quotidiana de l'home i la dona d'aquell moment a través dels mèdia. Diaris, revistes il·lustrades, catàlegs de productes, pamflets, anuncis de publicitat, còmics o cartells eren la font d'on extreia les imatges que després serigrafiava o estampava sobre teles emulsionades. La xerocòpia sobre paper de plànol, el collage i altres tècniques de reproducció de la imatge eren el vehicle per subratllar una realitat social, política i econòmica faltada d'ètica i que mostra les convulsions de les formes de violència i repressió, a vegades física, altres ideològica.

Etnografia

A part de les sèries etnogràfiques, que són un autèntic catàleg dels rols de gènere a la nostra societat, a Discriminació la dona (1977) els transporta al context extrem de les presons. El material per al llibre El Cancionero de los hombres verticales y de los hombres horizontales (1975) retrata els triomfadors i els fracassats, acompanyats dels objectes que els defineixen. El cost de la vida, l'accés a l'habitatge, la cultura de la mort (policia, tauromàquia, exèrcit, curses d'automòbils) i les aberracions ideològiques i reaccionàries que se' n deriven, són temàtiques que avui, trenta-cinc anys més tard, són encara d'extrema d'actualitat. La imatge és el vehicle per denunciar des del relat visual la subalteritat de gènere, la discriminació i la desigualtat social en tots els àmbits. L'artista aposta per un art d'emancipació que amb el reconeixement de la realitat fa el primer pas per desvetllar la consciència de l'espectador.

Justícia social

Darrere totes les situacions denunciades per Eulàlia hi ha preguntes a la recerca d'una justícia social. El seu darrer treball és d'una actualitat brutal: la vida de Maria, una dona sense sostre que vaga pels carrers de la Barcelona d'avui, complint amb les rutines diàries al carrer, contrasta en imatges amb aquelles que emplenen de corrupció les pantalles dels nostres televisors i pàgines de diaris. Corrupció a la carta i contrast social que enllaça amb Inventemos también nosotros (1976), una obra basada en el frau del cas Matesa. L'obra contraposa el relat de l'industrial imputat, i més tard indultat, amb el suïcidi a la presó de Diego Navarro, l'obrer de la construcció en atur ferit per un tret de la Guàrdia Civil en una manifestació i que deixà vídua i cinc fills. El cartell d'aquesta obra dóna resposta encara avui a tota l'obra d'Eulàlia: “No hay justicia justa, sólo hay justicia de clase.”