cultura
Salif Keita
Músic
“La cultura és el petroli que no tenim a l'Àfrica”
Una trajectòria de més de quaranta anys avala Salif Keita (1949) com a la veu daurada d'Àfrica i un dels grans referents culturals, però també ideològics, del continent. Keita actua demà a l'Auditori de Girona (19 h) i dilluns a la sala Apolo de Barcelona en el Festival Mil·lenni (21 h), dins la gira del seu últim disc, Talé (2012), un treball més electrònic que ha estat produït per Philippe Cohen Solal, fundador de Gotan Project.
Quines diferències hi ha entre el seu treball anterior, La différence, i aquest Talé?
Sobretot l'ús de les màquines en aquest últim disc. També les gires són diferents: en la gira anterior érem 11 músics, i en aquesta en som 7... i les màquines. En tot cas, l'essència de la meva música continua sent la mateixa, amb màquines o sense.
Com va conèixer Cohen Solal?
Me'l van presentar a la discogràfica. Abans de treballar amb ell no el coneixia de res, però de seguida ens vam entendre perfectament, perquè ell és un home que estima la música, com jo.
Talé parla de la propietat privada, però de quina manera?
Vull transmetre que s'ha de donar importància als diners, però no tanta com per menysprear l'humanisme, la família, l'amor i altres valors que, malauradament, van perdent importància a tot arreu.
Quin paper creu que tenen els músics i la música a l'Àfrica?
És molt important, fins i tot des d'un punt de vista econòmic. Nosaltres no tenim petroli, però la cultura pot ser el nostre petroli, encara que els nostres governants no s'ho creguin gaire.
És cert que no farà més discos?
Sí, perquè estic molt cansat i molt fart que em robin amb la pirateria musical. Continuaré fent gires, perquè necessito fer-ho, però no hi haurà més discos.
Ara fa 40 anys va començar a tocar amb Les Ambassadeurs. Quin balanç en fa, d'aquestes quatre dècades de treball?
Sobretot estic satisfet d'haver pogut treballar amb moltes persones diferents: africans, europeus, de tot arreu.
El seu país, Mali, viu una greu crisi. Com veu el futur?
Tenim la gran sort de rebre el suport de França i espero que continuï al nostre costat en el procés de regeneració política, econòmica i social de Mali, que jo veig amb molta esperança.
El progrés és compatible amb la preservació de les arrels culturals identitàries africanes?
I per què no ho ha de ser? Els xinesos han progressat i continuen sent xinesos, no?
Com a musulmà, què contesta als que diuen que l'islam i la música no són compatibles?
Això és absurd. Hi ha festivals de música arreu del món islàmic. Qui diu això no en sap res, ni de l'islam ni de la música.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
