Suggestives cartes d'estiu adormit

S'escri­vien perquè en tenien neces­si­tat. Una raó vital. Més que lluir-se amb una redacció més o menys diver­tida (genial el pas­satge de l'acci­dent de Toldrà cap a Ceret o el des­co­bri­ment de la grandària de Vila­nova de Clau­sells a la cacera de veus que ani­mes­sin a la par­ti­ci­pació d'un con­cert) o flo­rida, el que espe­ra­ven era rebre la res­posta. Edu­ard Toldrà esti­ue­java a Can­ta­llops, aire pur per a la filla i atu­rada man­drosa al seu tre­ball més quo­tidià. Era en els bos­cos que la música li venia exu­be­rant, com un cop de tra­mun­tana.

L'amis­tat d'Edu­ard Toldrà i Manuel Clau­sells havia de ser pedra picada. Perquè les aven­tu­res cul­tu­rals (orga­nit­za­ci­ons de con­certs, con­fecció de pro­grama i de repar­ti­ment i, fins i tot, fórmu­les per garan­tir l'èxit de la cam­pa­nya publi­citària) sovint aca­bava de mal borràs. Però, en les seves car­tes, tenien ràpid el bàlsam. Després del xàfec, pre­gun­tar per les filles. Un gest prou reve­la­dor de la pro­xi­mi­tat d'aquest músic amb el ges­tor cul­tu­ral incan­sa­ble. Les car­tes s'escri­uen del 1926 al 1935 i sobta que, quan ja tenien telèfon a casa (en fan referència a les car­tes), seguei­xin apos­tant per l'epístola per equi­li­brar un pro­grama o per par­lar-se de la bellesa.

La pro­posta que fa Rosa Novell és tan sen­zi­lla com honesta. Ella i el seu germà es repar­tei­xen les car­tes: ell dóna la veu a Toldrà; ella, a Clau­sells. Alguns cops, les car­tes des­can­sen per donar pas a alguna par­ti­tura de Toldrà que fa referència, il·lus­tra i har­mo­nitza l'escena. El món de Toldrà i Clau­sells és d'una certa bon­ho­mia, de mis­ses, feli­ci­ta­ci­ons d'ani­ver­sari, carn d'olla i arri­bar tard a l'hora de dinar. Per això no volen com­pli­car-se gaire, només quan l'afer és de pes com quan la vaga de metal·lúrgics del 1931. La República i la con­so­li­dació de Toldrà obra mirada: per això als pro­jec­tes sonen García Lorca o Stra­vinsky. Les car­tes, abans, han fet un retrat molt acu­rat de la cons­trucció de Revolt de maig, escrit per Car­ner. Les rela­ci­ons s'aca­ba­ran en sec, per l'assas­si­nat de Clau­sells (avi dels Novell, per cert). La dra­matúrgia no hi diu res, amb un excés de res­pecte. És cohe­rent amb aquesta cor­res­pondència ama­ble i de bon gust.