Art

DE. CARA. A. LA. GALERIA

Jaume Vidal

Una essència que reviu

Josep Botey continua a Granollers el treball que va encetar el seu pare de difusió d'art al Vallès Oriental

Josep Botey (Granollers, 1956) és el responsable de la galeria AB de Granollers, fundada pel seu pare, Antoni Botey. La sala va obrir el 2 de juny del 1978, aquesta setmana ha fet trenta-cinc anys. Des de la mort del seu pare, fa tres anys, l'actual responsable de la galeria ha de navegar sol intentant conservar el llegat que ha rebut. “Sempre vaig intentar estar en un segon pla per respecte al pare, però les decisions les preníem tots dos; per això la línea no ha variat gaire des que no hi és.”

Botey pare, que va dirigir la fira Artexpo intentant trobar sempre el punt de confluència de tot el sector, era originalment un home de la indústria, però amb una gran tirada pel món de l'art. Un bon dia va decidir canviar de sector i aprofitant una casa de la família va decidir situar amb més intensitat Granollers dins del món galerístic i trencar el monopoli gairebé exclusiu de les sales de Barcelona. “Un dia, el pare ens va reunir, a la mare i als tres fills, i ens va dir que volia muntar una galeria. Com que ens havia educat en l'estimació a l'art no ens va sorprendre i tots li vam donar el nostre suport.”

La primera exposició que es va fer va ser Presència de l'avantguarda a Catalunya. Una declaració de principis que es va tirar endavant amb el difícil equilibri entre la projecció externa de la seva oferta i la mirada local més introspectiva. D'una banda, des de Granollers es demanava una presència rotunda dels artistes de la comarca, i des de fora s'observava amb cert recel una “galeria de comarques”. Botey sol dir de manera irònica que en els seus inicis, quan parlaven amb els artistes, els havien d'explicar on era Granollers. No obstant això, van trobar l'equilibri d'artistes de la comarca com ara Vicenç Viaplana i Josep Uclés, que van esdevenir autors de projecció àmplia. “La galeria es va crear en un moment en què encara no s'havia produït la descentralització del galerisme, que succeiria cap als anys vuitanta. És en aquest sentit que AB esdevé precursora d'un model que conjumina la projecció externa i el localisme.”

Botey vol donar una presència dinàmica al record del seu pare i vol destinar la planta superior, on abans hi havia espai expositiu, al Centre de Recerca Antoni Botey, per posar a l'abast de públic i estudiosos la documentació del seu pare, a més d'exhibir una curiosa col·lecció de les fotografies dels autors que exposava tractades pels mateixos artistes.

Arxiu
Una de les novetats que vol fer a la galeria és posar a l'abast del públic i els estudiosos l'arxiu documental que ell i el seu pare han aplegat al llarg de la seva trajectòria al capdavant de la galeria AB.

“Miró, pel color; Picasso, pel traç”

Miró o Picasso?

Miró, pel color; Picasso, pel traç.

Un segle de la història de l'art?

El segle XX, el que jo he viscut.

Un poeta?

Martí i Pol.

Un músic?

Claudi Arimany. Aquí sí que faig una concessió local per aquest deixeble de Jean-Pierre Rampal.

La seva obra d'art més estimada?

Els meus fills.

Una obra que mai no es vendria?

Un nu femení d'en Subirachs.

Una ciutat que representa l'art?

Barcelona.

L'art s'ha de subvencionar?

No.

Per què la gent hauria de comprar art?

Per enriquir l'ànima.

Com seria el món sense l'art?

Totalment pla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.