Terra: zona catastròfica
‘Guerra Mundial Z', amb Brad Pitt, arriba avui als cinemes i s'afegeix a la llarga llista de pel·lícules del 2013 que mostren una humanitat en perill o arrasada
Brad Pitt mostra la seva versatilitat en un film que barreja ciència-ficció, terror i aventura
“Sempre s'ha progressat, tot i que en cada moment semblava la fi
del món”
Una desena de grans produccions que s'estrenen al llarg del 2013 plantegen la destrucció de la humanitat per diferents causes: la sobrepoblació i la destrucció dels recursos naturals (Elysium, Oblivion), invasions alienígenes (El hombre de acero), una epidèmia d'agorafòbia (Los últimos días)... L'última aportació a aquesta tendència de convertir el planeta Terra en zona catastròfica s'estrena avui: Guerra Mundial Z.
Brad Pitt interpreta l'heroi de torn, disposat a salvar la seva família i la humanitat sencera. Actor versàtil, Pitt és capaç en poc més d'un any de trepitjar la catifa vermella de Canes amb propostes d'autor com Mata'ls suaument, d'aspirar als Oscars amb Moneyball (treball que el situa en la línia d'un altre sex symbol ros i d'ulls blaus, Robert Redford) i de ser el cap de cartell d'una superproducció de cinema de catàstrofes, el gènere més conreat per Hollywood en el sisè any de crisi econòmica.
Una tendència relacionada, sens dubte, amb l'anterior boom del cinema de catàstrofes, que va coincidir amb la greu crisi econòmica del 1973. I és probable que estigui emparentada també amb el cinema d'una altra època de por col·lectiva, els anys cinquanta, amb l'eclosió de la ciència-ficció. El psiquiatre Josep Tomàs comenta sobre el tema que tant les crisis com les visions apocalíptiques que se'n deriven apareixen de manera cíclica: “Canvia l'ampolla, però no canvia el contingut de l'ampolla. Fa feredat llegir Ciceró i veure que els problemes de la seva època són molt semblants als actuals. La gent gran tendeix a tenir una visió més catastròfica, però, si ho analitzem històricament, es demostra que sempre s'ha anat progressant, malgrat que en cada moment semblava que érem a la fi del món.”
Morts vivents
A més dels codis genèrics del cinema de catàstrofes i la ciència-ficció, Guerra Mundial Z té una tercera filiació: el cinema de zombis, amb George A. Romero i La nit dels morts vivents al capdavant. Tot plegat, per narrar la història d'una pandèmia que arrasa la humanitat a un ritme vertiginós, explicada des del punt de vista d'un analista de l'ONU (Brad Pitt) expert en zones de risc. Primer assisteix, atònit, a l'arribada del virus a la seva ciutat, Filadèlfia, i intenta salvar la seva família. Després, viatja fins a Corea per aclarir quin és l'origen de la pandèmia i què es pot fer per aturar-la. El repartiment inclou també Mireille Enos (The killing), l'actriu israeliana Daniella Kertesz, James Badge Dale, David Morse i Fana Mokoena.
La pel·lícula es basa en la novel·la apocalíptica i de terror World War Z, publicada l'any 2006 per Max Brooks, i n'hereta l'estructura narrativa basada en el punt de vista subjectiu de diferents testimonis. Simplificats, però, en un de sol: el de Gerry Lane (Brad Pitt). Darrere la càmera se situa l'eclèctic Marc Forster, conegut gràcies a un drama intimista com Monster's ball i a l'emotiva Descubriendo Nunca Jamás, però director també de la superproducció 007: Quantum of solace. Després d'aquest nou film segur que no li faltarà feina: ha aconseguit bones crítiques i ja ha recaptat 473 milions de dòlars a tot el món.
