art
Jafre torna a ser aparador de l'art contemporani
La VI edició de la Biennal es titula ‘Escampar els fems' i compta amb artistes de relleu com els catalans Perejaume, Daniel Steegmann i Júlia Mariscal
Tindrà lloc aquest dissabte i diumenge
Tot va començar fa deu anys. Diuen alguns, com una boutade. Però qui ho diria ara que, entre tanta biennal artística de ressò internacional, en un petit poble de l'Empordà menys concorregut, durant un cap de setmana encara hi exposin cada dos anys alguns dels artistes puntals de l'art contemporani. No és Venècia, ni Istambul, ni l'Havana, ni Berlín o Londres, però per la Biennal de Jafre hi han passat des de Francis Alÿs fins a Muntadas, passant per Rivane Neuenschwander, Wilfredo Prieto, Bigas Luna, Mabel Palacín o Richard Wentworth, per posar alguns noms a l'atzar. Tot, gràcies a l'empeny de Mario Flecha, Carolina Grau i un grup d'artistes i amics que col·laboren en ella.
Sense anar més lluny, en la VI Biennal de Jafre, que tindrà lloc aquest cap de setmana, hi ha confirmada la participació d'artistes nacionals i internacionals de primer nivell, que presentaran noves instal·lacions, videocreacions, intervencions i performances a les cases i carrers del poble. Hi trobarem les aportacions d'artistes com la sèrbia Ana Avi i Toni Crabb, així com de Salma Cheddadi, Mauro Cequeira, Charlotte Ginsborg, Diego Losa, Júlia Mariscal, Perejaume, Ruth Proctor, Ryan Rivadeneyra, Daniel Steegmann, Juliao Sarmento, Tamara Stuby i Bea Turner.
El títol d'aquesta edició és Escampar els fems, una expressió agrícola que evoca l'olor que desprenen els excrements dels animals damunt els camps adobats. Els fems, una matèria orgànica en descomposició que recobreix, nodreix i adoba la terra per tal de fertilitzar-la i propiciar una bona collita. Una metàfora de la situació actual, segons els organitzadors de l'esdeveniment artístic, que remet a la caiguda en picat de l'economia europea, la desconfiança en la classe política, la destrucció dels beneficis socials, deixen els ciutadans en un estat d'incertesa en què l'única opció que resta és transformar els camps àrids i esgotats en espais fèrtils i productius. Així és que, més que mai, les paraules adob, fertilitat, canvi i creixement es converteixen en esperança pel futur en aquest 2013.
L'art almenys permet somniar. I qui sap, si fer-los complir.
Un esdeveniment únic al món
La Biennal de Jafre celebra 10 anys com a projecte alternatiu i innovador de les arts plàstiques a Catalunya. Les aspiracions dels organitzadors no s'han alterat en aquests anys i encara es basen a explorar les noves tendències artístiques fora dels espais urbans i integrar la comunitat semirural al discurs global, tot fusionant-les amb el bagatge històric, econòmic i cultural de Jafre. Des de la primera edició de la I Biennal de Jafre, l'any 2003, aquesta convocatòria s'ha caracteritzat per crear una plataforma on exposen artistes de diverses generacions que, units als jafrencs, fan de la biennal un esdeveniment únic al món. Segurament sí és la biennal més curta i petita, en comparació amb la resta a nivell mundial, però també pot presumir de comptar amb la participació d'un reguitzell d'artistes que més d'una voldria acreditar. Artistes que han participat en la Biennal de Venècia –Mabel Palacín i Dora Garcia– després del seu pas per Jafre.
