cultura

Crítica

música

Una Malú de vertigen

Només saltar a l'escenari del Festival de Cap Roig, Malú, amb la peça Vertigo, ho va deixar tot clar dimecres passat, i ho va fer sense trampes, amb honestedat. Va venir a dir que ho donaria tot dalt l'escenari i, a més, en fer-ho, comptaria amb un públic entregat –absolutament– que la seguiria fins al final de tot plegat, en aquest viatge vertiginós, que la seguia cantant les seves cançons... una a una, estrofa per estrofa. Poca cosa més es pot dir, tret del típic guió per a aquest tipus de concerts actuals; artista de renom, cançons que parlen de sentiments, entre el dinamisme dels teclats, la bateria i les guitarres, a només gairebé la veu despullada. Una artista que, al marge que t'agradi més o menys, pel que fa al tipus de cançó, s'ha deslligat del seu padrí, Alejandro Sanz, per bastir una discografia sòlida. Ja té vuit anys de carrera, i això es nota, i molt: Vive, Malú By Yo Donna i Guerra fría són exemples clars d'aquesta progressió, que dimecres va ser aplaudida, i molt, al Festival de Cap Roig.

Malú
Festival de Cap Roig, 7 d'agost


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça MargaridaXirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic