Sang fresca per al terror
El Festival de Sitges mostra pel·lícules dels alumnes avantatjats de l'Escac
“Gravar amb un mòbil és tot un repte narratiu”, diu el director de ‘Hooked up', Pablo Larcuen
Sitges ha estat una escola reconeguda per cineastes de renom del cinema fantàstic català com Jaume Balagueró i Paco Plaza. L'Escac és un centre d'ensenyament de referència al país, un planter inesgotable de nous talents. No és estrany que cada any hi hagi pel·lícules en què conflueixen aquestes dues escoles, com El orfanato.
És també el cas de Pablo Larcuen (Barcelona, 1987), que ha presentat a competició a Sitges Hooked up, “el primer llargmetratge gravat amb un Iphone”, segons diu ell mateix en una entrevista a El Punt Avui. Després precisa: “Pot ser que hi hagi alguna altra pel·lícula rodada amb Iphone, però no la conec, i, en tot cas, aspirem a ser la primera identificada com a tal.” Amb 79 minuts de durada, el film relata la història de dos nois nord-americans que van a Barcelona de gresca i acaben vivint un malson a casa d'una noia. “Vaig decidir gravar amb el mòbil perquè no tenia pressupost per llogar material professional. Havia fet moltes gravacions amb el mòbil i un dia se'm va ocórrer que, en l'aspecte narratiu, seria tot un repte.” A més, era un plus per vendre la pel·lícula.
Amb 14.000 euros de pressupost i un equip d'una vintena de persones –un tècnic d'Apple inclòs–, va emprendre un rodatge amb grans complicacions tècniques: “Els Iphones no estan preparats per a una cosa així, en molts moments vam estar a punt de deixar-ho.” L'entrada com a coproductor de Jaume Collet-Serra, que va aportar 20.000 euros més per a la postproducció, ha facilitat que la pel·lícula es presenti a concurs a Sitges. “Mai m'hauria plantejat fer cinema de terror –confessa Pablo Larcuén–, però el públic d'aquest gènere accepta bé les pel·lícules de poc pressupost i les apostes agosarades, i rodar en anglès també ens pot obrir portes: si la pel·lícula funciona als Estats Units, funciona a tot arreu.”
Dotze directors
El terror és també el gènere escollit per fer Los inocentes, treball col·lectiu de dotze directors que encara estudien a l'Escac, a l'estil de Puzzled love (2010). En concret, es tracta d'un slasher adolescent, un film de sang i fetge en què nois i noies moren violentament en un hostal aïllat.
La pel·lícula està dividida en dotze seqüències, cada una dirigida per un director. La malaguenya Marta Díaz diu que “no m'apassiona el gènere, però ho vam votar i va sortir per majoria, i per mi ha suposat un repte”. Dídac Cervera, de Barcelona, comenta que “vam prendre les principals decisions entre tots, i després vam fer una repartició seqüencial de la pel·lícula, però vam treballar buscant sempre una unitat.” Gerard Martí, també de Barcelona, reconeix que “hi ha moments en què cadascú tiraria pel seu camí”, però el film té un estil coherent gràcies als consells del coordinador de direcció, Lluís Segura, que “ens va aconsellar, sense obligar-nos mai a fer res.”
