Jim Jarmusch deixa la seva empremta
Notable aportació del cineasta a la competició del Festival de Sitges, que supera en un 10,5% les entrades venudes l'any passat
“Això no està perdut, farem que el cinema sobrevisqui”, diu el director del festival
En els darrers anys, la figura del vampir –i el relat de la seva convivència amb els humans– ha sovintejat en el cinema i la televisió. El que estava clar és que, si qui en parla és Jim Jarmusch, la seva mirada no serà convencional, com no ho van ser les seves aproximacions al western (Dead Man) o al thriller (Ghost Dog).
La Secció Oficial a concurs del Festival de Sitges va presentar ahir la nova pel·lícula de Jarmusch, Only lovers left alive, protagonitzada per Tilda Swinton i Tom Hiddleston en el paper de dos vampirs amants que es retroben després de segles. El seu xoc amb el món contemporani centra una història tenyida de romanticisme decadent i melancòlic amb elevades dosis de l'irònic i esquiu sentit de l'humor freqüent en el cineasta. El resultat és absolutament fascinant i hipnòtic.
Una altra notable aportació de la jornada d'ahir a la secció oficial va ser l'israeliana Big Bad Wolves, d'Aaron Keshales i Navot Papushado, un thriller carregat de sarcasme i humor negre sobre la persecució d'un home al presumpte assassí de la seva filla. Amb algun curiós punt de contacte amb la recent Prisioneros de Denis Villeneuve, la pel·lícula –esplèndidament filmada– no està tan interessada en la resolució del cas com en el retrat d'una espiral de violència i en la seva pessimista concepció de les misèries i ineptituds humanes.
Un 10% més de públic
Les dues pel·lícules es van presentar ahir en un festival que ja encara la recta final, i que, segons va explicar Àngel Sala en una trobada amb la premsa, ha incrementat en més d'un 10% la venda d'entrades: 54.313, per 49.146 el mateix dia de l'edició anterior. “I això que aquest any tindrem un dia menys i no hi ha festes ni ponts entremig”, va remarcar el director del festival, que es mostra positiu malgrat la crisi: “Això no està perdut, gràcies als festivals, als productors... farem que sobrevisqui.” L'impacte positiu del festival en el cinema es va veure de nou ahir: el director català Víctor García, que ha fet la seva carrera a Los Angeles, va presentar a competició la producció dels EUA rodada a Colòmbia Gallows hill, hereu del cinema de terror dels 70, que mostra amb un to realista i una atmosfera angoixant el calvari d'una família atrapada en un casalot enmig del bosc. “Sóc fill de Sitges –va dir el cineasta a El Punt Avui–; venia al festival des dels 14 anys i ara estic molt orgullós de presentar aquí la meva pel·lícula.” L'èxit del seu curt El ciclo (2003) li va obrir la porta als EUA (“M'hi vaig trobar, no era buscat”, diu), i ara prepara un projecte a Barcelona amb coproducció de Rodar y Rodar.
Humor absurd amb un gran repartiment
Curiosament, una de les pel·lícules espanyoles recents amb un repartiment més espectacular és també una de les més suïcides i valentes. La secció Noves visions ha acollit la presentació de la inclassificable Gente en sitios, de Juan Cavestany, vista ja als festivals de Toronto i de Sant Sebastià. Dominada per l'humor absurd i surreal, la pel·lícula recopila una col·lecció de situacions estranyes, que parteixen de moments quotidians i recognoscible per donar-ne la volta de manera inesperada. El resultat és hilarant i beu d'una certa tradició hispània de l'absurd que va de Miguel Mihura i Enrique Jardiel Poncela a Muchachada nui passant per La Codorniz.
Juan Cavestany –que ja va presentar a Sitges la seva anterior i no menys kamikaze Dispongo de barcos, distribuïda bàsicament a través d'Internet– afirma que “no he volgut fer una pel·lícula d'esquetxos, sinó retratar una sèrie d'estats d'ànim, buscant una obra divertida i imprevisible, amb molta improvisació, sense un fil conductor ni un tema recurrent. Ha tingut molt d'aventura, l'he rodat jo personalment amb una càmera domèstica”.
Eduard Fernández, Maribel Verdú, Carlos Areces, Santiago Segura, Tristán Ulloa, Alberto Sanjuan o Francesc Garrido són només alguns dels integrants del repartiment; aclareix Cavestany que “no em va costar aconseguir-los, la feina de cada un d'ells no va arribar a una jornada sencera de rodatge”.
