Art amb cor d'infant

Un dels grans problemes de l'art contemporani al nostre país és la manca d'un sistema educatiu que difongui els seus valors. Els petits creixen sense rebre una formació sensible amb la creació artística actual, més enllà dels tallers esporàdics a què puguin assistir. Molts museus i centres d'art s'esforcen cada vegada més, fins i tot ara que els seus pressupostos s'han escarransit, per oferir bons programes a les escoles, que sens dubte aprofiten, però la sensació que no es fa prou per bregar els futurs públics interessats en l'art del seu temps és forta, i preocupant. No cal dir que a les galeries, d'infants se'n veuen pocs. I tot plegat té el seu punt de paradoxa, ja que molt sovint els més menuts acostumen a tenir aquell sentit ocult que sap desxifrar amb una ingenuïtat maliciosa alguns misteris que custodien les obres d'art, per molt complexes que siguin o aparentin ser. La connexió que tenen els nens amb les Constel·lacions de Miró donaria per a una tesi doctoral.

És justament amb una frase de Miró que rep els seus visitants, petits visitants, la primera galeria d'art contemporani per a nens que s'acaba d'inaugurar a Barcelona, al carrer Sèneca, 31: “Més important que una obra d'art en si mateixa és el que sembrarà. L'art pot morir, una pintura pot desaparèixer. El que compta és la llavor.” La Plom Gallery ocupa un espai minúscul però més que suficient per jugar amb la imaginació de la canalla. A les seves parets hi ha penjades obres d'art d'artistes –adults– amb trajectòria, com ara Sergio Mora, Pep Brocal o Eva Armisen, que han adaptat els seus universos creatius al sentit i a la sensibilitat visual dels infants. Són peces, originals i seriades, creades expressament per a aquest projecte de galeria tan bufó que un bon dia va idear Martha Zimmermann, amb contactes en el món de la il·lustració, però sobretot mare d'una criatura que li va inspirar un espai d'art a la seva mida i amb continguts que li arribessin al cor. Fins i tot el nom, Plom, és una picada d'ullet a les seves rebequeries.

Zimmermann i Manu Vidal dirigeixen la galeria més original que ha nascut els últims anys en una Barcelona amb molts negocis històrics però excessivament encotillats i cada vegada més estranys per al ciutadà, fins i tot per als mateixos artistes. Tots dos creuen en el poder de l'art com a eina de formació i desenvolupament humà dels nens, que estimula la creativitat, l'esforç i l'autoestima. Per això, per arrencar bé l'aventura, han inaugurat una col·lectiva amb obra de dotze artistes que du per títol Els superpoders de l'art. Dissenyaran les temporades amb diverses exposicions temàtiques, i més endavant, potser cap a la primavera, s'atreviran amb tallers i altres activitats complementàries.

És clar que els qui acabaran comprant les obres seran els pares, però tot, o gairebé tot, dependrà del grau d'entusiasme i d'il·lusió que hi posin els seus fills. Els preus no són per a butxaques petites, però es poden trobar peces molt interessants per poc més de 100 euros. I per marcar el caràcter de petit col·leccionista que neix tot d'una, els responsables de la galeria lliuraran un certificat d'autenticitat amb el nom del seu nou propietari: el nen, és clar. Tot i que, més que l'afany de possessió, el que pretén la Plom Gallery és que les noves generacions aprenguin a estimar l'art. Tot un repte.