Reportatge

art

PAU LANAO

Populart s'apunta al combat La retirada

L'associació amb seu a Capmany (Alt Empordà) fa una lectura desapassionada de l'actual moment que viu l'art a casa nostra i es mostra com una alternativa vàlida contra l'especulació i la manca d'opcions amb què es troben molts creadors que no es dobleguen a les normes de mercat

“Es tractava de recuperar la funció social de l'art i, per fer-ho, vam creure que s'havia de tornar a començar. Tot i que vivim un moment de crisi, en el qual l'art ha perdut el component d'avantguarda i no té respostes per enfrontar-se a les fallides de la nostra societat, vam decidir que calia presentar batalla en contra d'un estat de coses que no ens agradava. Amb la meva dona (Sílvia Aznar) vam transformar un antic supermercat, situat a la plaça del Fort de Capmany (Alt Empordà), en una galeria amb les portes obertes, un espai de recés i creació en el qual trobessin acollida i possibilitats de promoció tots aquells artistes que malgrat treballar amb ofici i dedicació, com que viuen allunyats dels marxants i dels circuits integrats, han estat devorats per la moda, la crítica o les exigències del mercat.” Qui parla és Francesc Carbonell, artista de vocació i pedagog de formació, que als anys 90 va penjar temporalment els pinzells per dedicar-se a estudiar i buscar solucions als reptes que presentava l'arribada a Catalunya de les noves migracions. Va ser pioner a plantejar l'acollida de treballadors estrangers nouvinguts, en l'educació dels infants i adolescents fills d'immigrants i va escriure tractats importants com el Decàleg per a una educació intercultural o La reconversió de l'ofici d'educar; globalitzacions, migracions i educació. Després, quan, per qüestions d'edat, es va retirar de la docència, va tornar a la paleta de colors. “Tot i que he sigut promotor i membre fundador de grups de producció i divulgació artística com Textura i Taller de Millars –avui desapareguts– o Memé Detràs –associació de creadors baix empordanesos inicialment integrada per Dolors Bosch, Josep Canals, Carlets, Joan Casado, Carles Conejero, Mirenchu Eizaguirre, Josep Fernández, Núria Efe, Miguel Fulton, Lluís Heras, Mercè Ribera, Marta Vilarós o Joan Viñas–, sempre –assegura Carbonell– m'he mantingut crític amb el funcionament del mercat de l'art i tant he denunciat la sobrevaloració de determinades firmes que porten implícita l'especulació, com la condemna en vida a que s'ha sotmès molts creadors.”

La crítica de Carbonell no va contra els artistes “que fan el que poden i en general ja s'afaiten o es depilen per saber distingir –si poden– l'art de l'artifici esnob”, sinó que, com assegura, vol denunciar que “també són corruptes les persones amb responsabilitat cultural, ocupades sobretot a fer content el polític de torn, beneficiant obscurs interessos del comerç especulatiu de l'art amb les seves decisions”. Tot i la contundència, Francesc Carbonell reconeix que quan va obrir Populart volia que la sala funcionés com una galeria clàssica destinada a atraure la petita burgesia de Figueres i de Perpinyà, però va canviar de plantejament en retrobar-se amb antics companys dedicats a les arts plàstiques i comprovar que l'stablishment oficial els havia arraconat a uns llimbs d'oblidats, la qual cosa provocava que tinguessin serioses dificultats per viure. “Allò ens va fer reflexionar. Volíem capgirar la situació i vam decidir crear una associació cultural sense ànim de lucre, que s'encarregaria de reivindicar els valors de l'art del nostre temps, apostar per l'art popular i l'artesania de qualitat i denunciar la inconsistència, la vacuïtat i l'esnobisme d'algunes manifestacions mal anomenades d'art contemporani.”

Traduint la teoria en acció, en els darrers dos anys Populart ha obert les portes i donat una oportunitat a artistes i artesans poc coneguts pel públic i menys reconeguts en els àmbits culturals; els ha ajudat a professionalitzar-se, i en la mesura de les seves possibilitats, l'associació ha donat a conèixer la seva obra en l'àmbit nacional i internacional. I si en Carlets de Palafrugell va ensenyar a fer rakú (tècnica de ceràmica oriental) a la plaça del Fort, en Josep Bamala amb la proposta Després del foc, art al bosc va pintar de color i màgia el negre dels turons cremats de l'Alt Empordà. Entre altres van participar en l'acció Mercè Ribera, Corry Oudijk, Josep Fernández, Assumpció Mateu, Eugeni Penalva, o Stef Stokhof de Jong, autor, aquest últim, que al març va exposar juntament amb Jordi Gispert.

El mes de setembre es va inaugurar In vino Veritas, una provocació lúdica que va comptar amb obres de José Luis Castaño, Javier Garcés, José María Guerrero Medina, Vicenç Huedo, Assumpció Mateu, Gonzalo Tabuenca i el mateix Carbonell, que no era sinó una mà estesa a un poble amb nou cellers que li costa entendre la bogeria d'uns il·luminats que han obert una sala d'art i un centre de creació contemporània a l'antiga botiga de queviures de la plaça medieval.

Populart sembla anar contra el temps i la història, però els impulsors estan convençuts que la direcció és bona i no renuncien a portar l'experiència a altres poblacions del Principat. L'exposició In vino Veritas ha viatjat fins a Santa Coloma de Farners (Selva) i dissabte passat, conjuntament amb el Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera, es va inaugurar La retirada-Exilis, una mostra en la qual Guerrero Medina fa una interpretació realista i lírica d'una de les grans tragèdies de Catalunya al segle XX. “A Populart –assegura Carbonell– lluitem per promoure el debat i generar opinió crítica sobre els paradigmes i les manifestacions de l'art actual. A més, analitzem les seves implicacions socials, les prioritats de les polítiques culturals, l'eficàcia i eficiència dels recursos públics esmerçats i denunciem el que s'ha de denunciar quan és pertinent.”

Sense comissió
Francesc Carbonell remarca el fet que Populart és una associació cultural sense ànim de lucre i això permet que els artistes que exposen a les seves sales puguin vendre les obres a un preu molt ajustat, ja que deixant de banda les despeses de muntatge i publicitat que solen ser molt ajustades, la galeria renuncia a cobrar les comissions que es queden els marxants.
Murs vius
Populart, que està allunyada dels interessos especulatius, ofereix a les persones interessades la possibilitat de ser simpatitzants o associats. En el segon supòsit els interessats poden participar en el programa Custod'art, o sigui, tenir en dipòsit a casa, al despatx, obres d'art del fons de l'associació.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic