Art singular al Montsant

Les pintures trobades fa tres anys a Cabassers i la Morera omplen el buit d'art rupestre que hi havia a la serra. La pintura de Cabassers té interès perquè s'hi representa una sola figura

Fa tres anys, es van trobar les primeres pintures rupestres prehistòriques a la serra de Montsant. Que no se n'haguessin trobat fins aleshores resulta ben estrany perquè la serralada té molta tradició de recerca arqueològica de poblaments prehistòrics [vegeu El Punt del 10 d'agost]. I també perquè el massís es troba situat entre les muntanyes de Prades i la comarca de les Garrigues, dos dels territoris catalans amb més art rupestre.

La constitució del massís, amb conglomerat en el 90 per cent de la seva superfície, un element que es degrada més ràpidament que la roca calcària, és la raó que argüeix l'investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Ramon Viñas, per explicar la manca de pintures rupestres conegudes al Montsant. Un buit que es va omplir el 2006 amb la troballa dels primers abrics amb pintures rupestres, que es van divulgar en el marc de les III Jornades del Parc Natural de la Serra de Montsant, l'octubre del 2007. Segons la comunicació que es va presentar aleshores, la primera troballa es va produir de forma fortuïta el 18 d'agost del 2006 en una excursió al parc natural del Montsant, en concret, en el terme municipal de Cabassers. La descoberta va ser notificada a l'IPHES i, el 13 de novembre, a la direcció general del Patrimoni Cultural de la Generalitat. L'octubre del mateix any, es va descobrir el segon conjunt d'art mural del Montsant. Ho van fer dos escaladors que recorrien les cingleres de la serra, al terme municipal de la Morera. La troballa també es va posar en coneixement de la Generalitat.

Els arqueòlegs que han autentificat els conjunts d'art rupestre de la serra de Montsant destaquen que el de Cabassers és especialment interessant, atès que presenta una sola figura, un quadrúpede de color vermell castany, que podria ser la figura d'un caprí o d'un boví. Són molts pocs els conjunts catalans amb una sola figura presidencial i, per tant, «aquesta singularitat fa que la representació de l'abric de Cabassers esdevingui un cas significatiu per a l'estudi de les representacions gràfiques rupestres prehistòriques a Catalunya». Dels dos grups generals en què, a grans trets, es divideix l'art prehistòric, l'esquemàtic abstracte i el figuratiu naturalista o llevantí, la pintura s'inscriu en el primer. L'estil figuratiu naturalista és més realista i té una antiguitat d'uns 8.000 anys. Corresponia a societats caçadores i recol·lectores del postpaleolític i epipaleolític. L'estil esquemàtic és posterior, té entre 6.000 i 8.000 anys i caracteritzava les comunitats agrícoles i ramaderes del neolític i l'edat del bronze. En la troballa de la Morera de Montsant conflueixen els dos estils, ja que és un conjunt rupestre integrat per dos caprins figuratius, dos d'esquemàtics i tres restes no identificables. Els dos caprins figuratius estan pintats amb color castany vermellós intens. Els dos d'estil esquemàtic són de traç ample i estan pintats en color vermell clar.

L'única mesura que s'ha pres fins ara per preservar les pintures rupestres del Montsant és no divulgar les coordenades de la seva situació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
música

El Jazz omple el Passeig de Gràcia

barcelona
crónica

Oques Grasses en salsa dolça

GIRONA

El manifest d’Agitart centra el Dia Internacional de la Dansa

girona
cultura

L’alt i constant mestratge de Mercè Vidal

Paola Cortellesi
Cineasta i actriu

“Els italians portem el neorealisme a l’ADN”

Barcelona
cultura

Mor Francisco Rico, un dels grans experts del ‘Quixot’

barcelona

Marc Larré guanya el premi Antoni Vila Casas d’Escultura 2024

palafrugell
cultura

La llei contra la bruixeria més antiga d’Europa, de les Valls d’Àneu, compleix 600 anys

barcelona
Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona