Matrimoni a la romana

“Ubi tu Gaius, ego Gaia”. Amb aquestes paraules es formalitzava el ritual del casament a l'antiga Roma i de segur qe són les que Lívia va adreçar a August durant les seves noces, una celebració que va barrejar les aliances polítiques amb tot el glamur i la sofisticació de l'aristocràcia, en un moment decisiu a l'imperi que dominava la Mediterrània. Ara que es compleixen 2.000 anys de la mort d'August, el primer emperador romà, el grup de reconstrucció històrica de Badalona ha triat aquest esdeveniment per fer-ne un muntatge teatralitzat. Les noces d'August i Lívia, un casament d'estat ja es va representar amb èxit durant la Magna Celebratio, a Badalona, i també a Tarraco Viva i que ara es torna a mostrar a l'espai Termes-Decumanus del Museu de Badalona divendres vinent. Per fer la tria ha estat cabdal la transcendència local del personatge d'August, que va viure dos anys a Tarraco. A més, durant el seu regnat es va fundar Barcino i va ser el moment de màxima esplendor de Baetulo, l'actual Badalona, que experimentà un gran creixement econòmic gràcies a les exportacions de vi.

L'espectacle permet recrear com era un casament de l'alta societat romana i conèixer els personatges històrics que assisteixen a la cerimònia en un moment especialment intens a la vida política i tumultuós pel que fa a la vida familiar i sexual dels seus protagonistes. I és que la realitat superava qualsevol ficció de serial o de novel·la per entregues. August, que en aquell moment tenia 23 anys, acabava de divorciar-se de la seva segona esposa, Escribònia, a qui va comunicar la decisió de deixar-la el dia que donava a llum Júlia, la que seria l'única filla legítima del futur emperador. Mesos abans havia conegut Lívia, una bella jove de 19 anys, de qui les cròniques diuen que es va enamorar perdudament. La de Lívia tampoc no era una història simple. De fet, tres dies abans del casament havia tingut el seu segon fill, Drus, fruit de la seva relació amb Tiberi Claudi Neró, a qui va ser entregada quan tenia 15 anys per casar-s'hi. Tiberi, que tenia 54 anys i era cosí de Lívia, es va haver de divorciar per ordre d'August, que volia prendre-la en matrimoni. I no només això, com que Lívia havia perdut el seu pare, Tiberi era el seu pater familias, el representant legal, i per això part de la cerimònia nupcial es fa a casa seva i és també ell que s'ha de fer càrrec de les despeses del casori. Així, el personatge històric va donar sentit literal a allò de “cornut i pagar el beure”.

L'acció es situa el 17 de gener de l'any 38 aC, segons la biografia de l'emperador escrita per Anthony Everitt, que ha fet servir el grup de reconstrucció històrica per preparar el muntatge. Clara Forn, arqueòloga del Museu de Badalona i membre del grup, explica que el guió s'ha elaborat amb l'assessorament d'experts i els mateixos integrants del grup s'han ocupat de la confecció del vestuari i del mobiliari que apareix en escena. Un total de vint-i-quatre integrants del grup de totes les edats són els encarregats de representar homes, dones i nens que apareixen al casament, que ho fan vestits i pentinats de forma fidel al moment històric.

L'acció transcorre en diferents espais, primer a la casa de Tiberi i després el seguici va en processó fins a la casa d'August, on la núvia travessa el llindar de la porta en braços d'August, una tradició que s'ha mantingut fins als nostres dies. Els nuvis van vestits d'un blanc que simbolitza la puresa i, a sobre, la núvia porta un vel ataronjat i un pentinat que imita el de les sacerdotesses vestals, que controlaven el foc sagrat de Roma.

Al llarg de la representació s'introdueixen diversos personatges que participen en el cerimonial com ara la pronuba, encarregada de validar el matrimoni, i l'àugur que era el sacerdot encarregat d'interpretar les vísceres i determinar si els auspicis eren favorables. També hi apareixen personatges coneguts d'aquell moment històric, encara convuls després de l'assassinat del dictador Juli Cèsar que adopta August en el seu testament. Així coneixerem les maniobres d'August, que controla els exèrcits heretats de Juli Cèsar i va creixent en popularitat, per restaurar la república i les aliances polítiques d'un moment en què un casament d'alt nivell per amor era tota una raresa. Les passions es reservaven en moltes ocasions per a fora del matrimoni, com és el cas de Marc Antoni, en aquell moment aliat polític d'August i espòs de la seva germana, que no va assistir al seu casament perquè es trobava a Egipte en braços de la seva cèlebre amant, Cleòpatra.

August i Lívia no van tenir fills, però això no va ser un impediment perquè el matrimoni es mantingués unit durant gairebé 50 anys, fins a la mort d'August als 75 anys. El primer emperador romà va fer història al costat d'una dona que ben segur que, des de l'ombra, va influir en les decisions d'estat que va prendre. De fet, va aconseguir que el seu primer fill, Tiberi, fos emperador. Després també ho van ser primer el seu besnét, Calígula, i després el seu nét Claudi. Tota una nissaga de poder.