Tobogan?

En temps de vacances hi ha nens que es passen el dia gastant el cul dels pantalons de tant com llisquen pels tobogans, en sec i en mullat, sobretot als parcs aquàtics. Però tobogan és una paraula que ve de molt lluny. Concretament de terres canadenques. Ara fa cent anys l'anglès i el francès transatlàntics ens van llegar un seguit de variants d'aquest terme que designava un trineu. Variants com ara toboggan, tabaganne, tabogan... que han cristal·litzat en el nostre tobogan. Els traçadors d'etimologies van lliscar per les neus canadenques fins arribar a l'algonquí, una família de llengües ameríndies, avui en perill d'extinció, que parlen tribus com els micmacs.

L'èxit del terme tobogan és equivalent al de l'artefacte entre la canalla, però en alguns indrets encara conviu amb altres denominacions autòctones. En consigno tres que he detectat recentment i convido els lectors que en coneguin més a enviar-me-les aquest estiu a mariusserra@verbalia.com. Totes tres provenen de variants del verb lliscar, com no podria ser altrament. A Arbeca, per exemple, trobo que anomenen relliscadors els tobogans i em sembla d'una transaparència absoluta. També a Santa Maria d'Oló, a l'extrem nord-est del Bages, fan servir un sinònim que encara entenc, tot i que ja no resulta tan transparent. En diuen ressolador, que jo associo a rossolar (davallar lliscant per un pendent), tot i que ressolar signifiqui solar de nou i solar pugui voler dir: “cremar-se el pa de la sola”.

Finalment, a Sant Martí de Tous, entre l'Anoia i la Conca de Barberà, trobo gent que quan veu un tobogan en diu rebutllador. Com en dieu vosaltres?