Números amb rostre humà

La matemàtica és la ciència que tracta de la quantitat i la forma, i estudia des del punt de vista lògic les seves relacions i estructures. Històricament, va sorgir amb finalitats comercials, per amidar la terra i predir els esdeveniments astronòmics, però el seu desenvolupament ha tendit cada cop més cap a l'abstracció. I ho ha fet fins a extrems que, per als profans, semblen incomprensibles. Tanmateix, darrere els números, fórmules, postulats i abstraccions, hi ha rostres, cares de carn i ossos, persones que dediquen la seva vida a fer avançar aquest llenguatge únic de l'abstracció. Es diu que els matemàtics comparteixen un tarannà propi, un afany de rigor que expressen en un llenguatge que, per a tots ells, i també per a alguns –o molts– profans, és d'una bellesa estranya i captivadora. Unes ments abstractes, però tanmateix completament humanes.

Per posar rostre a la matemàtica, els fotògrafs Fernando Rascón i Francesc Creixell, que també és matemàtic, han fotografiat per fora i per dins trenta-cinc matemàtics i matemàtiques d'arreu del món. Per fora, amb unes excel·lents fotografies en blanc i negre; per dins, a través de breus però intenses reflexions fetes pels mateixos matemàtics.

Primer ho van convertir en una exposició, i ara ho publiquen a Ments abstractes. “Les matemàtiques són una droga, [...] el nivell d'adrenalina deu ser comparable al de les persones que competeixen en un esport”, ens diu un d'ells.

Trenta-cinc fotografies i trenta-cinc reflexions acompanyades de curts però reveladors assajos escrits per escriptors i científics d'altres àmbits –Salvador Cardús, Jorge Wagensberg, Adolf Tobeña, Daniel Giralt-Miracle, Joan Barril i David Jou–, que ens permeten gratar una mica en la ment dels matemàtics i posar un rostre humà als números.