TEaTRE
jordi bordes
L'amor al Mercat de les Flors
La programació de la temporada compta amb ballarins artistes com Sol Picó, A. Khan, I. Galván i R. Molina
Amb molt d'amor. Així s'ha programat aquest curs el Mercat de les Flors. La diferència no és, evidentment en la cura de la tria de les peces sinó en com s'ha anat construint una justificació, una línia d'espectacles. I, al final, l'essència de tot, el que ho acaba lligant o trencant són els amors. I els desamors. Amb sexe o sense. Sigui dit de passada. El Mercat ha incitat als enamoraments artístics entre artistes com Akram Khan i Israel Galván; l'un, vingut de la dansa katak contemporània, i l'altre, en contínua revisió del flamenc (3 i 4 d'octubre). També hi ha la presentació d'idil·lis amb ciutats. S'ha volgut que programadors de ciutats d'arreu del món recomanin algun dels seus creadors de més talent. París, Londres, Amsterdam, Berlín i Madrid ensenyen les seves promeses. Amb Brasil i Holanda, de fet, la relació ha estat més intensa i es farà un treball molt més complet, amb un programa més ampli i també amb el viatge de coreògrafs catalans al Brasil per intervenir en projectes de dansa social, per exemple.
L'amor és una història de fidelitats. Per això, el Mercat de les Flors manté la línia de patrimoni de la dansa. Sol Picó serà a Barcelona amb el solo que servirà per estrenar Temporada Alta i també es repassen peces com la de Jordi Cortés i Damián Muñoz (Ölelés), o coreografies internacionals de referència com Wim Vandekeybus i Jérôme Bel i el seu The show must go on. La seducció es vol reforçar per a les peces de nous talents, siguin de casa o dels beneficiats del programa europeu Modul Dance, que ha impulsat el Mercat els últims anys i que es clou amb una gran trobada de programadors a Barcelona, que pot ser trampolí per a creadors com Los Corderos. Grups com La Veronal ja han explotat els seus muntatges arreu del món, amb un creixement fulgurant.
L'amor filial és amb la insistència en la programació d'espectacles familiar, que també disposen de sessions per a escoles. De fet, avisa el director, Cesc Casadesús, ja hi ha llista d'espera per a les sessions escolars. La garantia de veure bons espectacles és tanta que tothom s'hi apunta a ulls clucs. D'entre les meravelles, es recupera la trilogia de pintors d'Aracaladanza, una gran oportunitat per captar una dansa atractiva, sensible, que respon als colors d'El Bosco, Magritte i Miró. L'off d'aquesta programació oficial és la que es refugia en els cicles específics, com ara el festival IDN de videodansa, el Sâlmon (“el més complet de tots”), el Ciutat Flamenco, la participació en El Festival Més Petit de Tots (en què s'estén per 9 ciutats més en el seu desè aniversari) o la secció Irregular, entre la reflexió, la performance i la dansa, com a pals de paller.
Granc reclams internacionals
El Mercat de les Flors no s'està d'ensenyar grans reclams internacionals (John de DV8 Physical Theatre n'és un bon exemple, que contrasta amb dues creacions d'Alessandro Sciarroni, un jove coreògraf que “no hi ha festival d'Europa que no el programi”, indica Casadesús), tot i que mira de cuidar les creacions de casa, mirant d'establir context per fer més atractiu el treball i ampliant les dates de sessions. Enguany, amb el circ contemporani hi ha una aproximació més freda, d'una relació intensa però puntual, en comptes de dedicar-hi tot un cicle com el d'El circ d'ara mateix, de l'any passat. Tot i així es presenta un exquisit Rudo (Trapezi, 2014) liderat per Manolo Alcántara, un delicat Réfugiée poétique de Claire Ducreux (Tàrrega, 2014) i un esbojarrat Disparate! de la Cacophonic Pictures Orkestar (Grec 2014).
Quina és la creació catalana que es vol impulsar? Des de Pere Faura, que s'atreveix a posar al mateix nivell, provocador, El llac dels Cignes, Cantant sota la pluja, John Travolta o Teresa de Keersmaeker (“tots formen part del meu cos actual”, sentencia), al performer Sergi Fäustino, que vol construir una peça a partir de l'esforç físic del so del cos a Fäustino IV, o la Medea (un amor malaltís) que prepara Thomas Noone. El Mercat de les Flors tampoc vol perdre l'atenció al flamenc ben personal de Rocío Molina. Ho fa traslladant el treball ampliat que ella va presentar al TNBC l'any passat en homenatge a Carmen Amaya i amb un diàleg amb Honji Wang. Si la primera és una altra renovadora intuïtiva del flamenc, Wang ha fusionat el ballet clàssic amb el hip hop. Ajuntar-les és una picada d'ullet perquè a Molina li diuen la china, i “quan edtand'esquenes són dues gotes d'aigua”. Amb el moviment, apareixen les diferències de bressol artístic.Finalment, un nou diàleg intrigant: Shantala Shivalingappa, ballarina de kuchipudi que ja va enamorar al costat de Sidi Larbi Cherkaoui (Temporada Alta 2012), amb Ferran Savall, cantant i guitarrista, a partir d'una composició impulsada per Pina Bausch
