Cultura

Jaume Balagueró

Director de cinema

“He fet un film visceral i furiós”

Una de les
grans influències narratives de la
sèrie ‘[REC]' són
els videojocs

Juntament amb Paco Plaza, Jaume Balagueró ha estat responsable d'un dels grans fenòmens internacionals del cinema català dels darrers temps, la saga [REC]. Ahir va inaugurar aquesta edició del festival amb la quarta entrega.

La primera ‘[REC]' es va presentar a Sitges. Presentar
la quarta aquí és una manera de tancar un cercle?
Totalment, aquí va néixer i aquí mor; des d'un punt de vista romàntic és molt bonic.
Acaba la seva implicació en la saga, però hi ha la possibilitat que se'n continuïn produint?
Per a Paco Plaza i per a mi la història acaba aquí, aquest és el disseny que hem fet. Si Filmax volgués en podria fer més, però no crec que sigui el cas.
Ja tenien pensada una tetralogia des del començament?
No, va néixer com un experiment. L'entusiasme dels espectadors ens va animar i vam fer [REC] 2. Un dia vam parlar amb el productor i ens va engrescar la possibilitat de fer la tercera i la quarta.
Formar part d'una sèrie de tant èxit afegeix pressió?
La pressió sempre hi és, en qualsevol pel·lícula. Sent la quarta part, i la que tanca, fa que la gent tingui unes expectatives i la compari amb les altres. Jo estic tranquil perquè crec que compleix amb el que volíem: que fos una pel·lícula diferent, que capgirés el que havíem fet abans i que fos divertidíssima per als espectadors, una muntanya russa.
Cada entrega de la saga té una perspectiva diferent i un to divers. Què ha volgut aportar amb aquesta part?
És una altra reinvenció, sent
diferent a les dues primeres manté el to i la fidelitat. És una pel·lícula de pur gènere, però no és només una pel·lícula de terror, també és una pel·lícula d'acció, un thriller, una pel·lícula d'aventures... és un còctel fet per gent que estimem el gènere. El que volíem treballar molt aquí era el fil argumental, cada una de les anteriors pel·lícules havia anat aportant elements nous i gairebé una forma independent. Ara hem hagut de pensar una joguina que ho aglutinés tot i que donés un gran final. Espero que en l'àmbit argumental sigui sorprenent. Si la primera era claustrofòbica, en aquest cas hem anat més lluny i l'ambientem tota en un vaixell, he volgut que sigui molt visceral i molt furiosa.
També té una realització
més clàssica.
Sí, sobretot perquè abandona totalment la narrativa subjectiva de la càmera a l'espatlla.
Un recurs que han aprofitat moltes pel·lícules...
Els temps han canviat. En aquell moment era una cosa innovadora i ara ja no ho és. En les primeres dues hi havia una raó de ser, aquesta narrativa estava perfectament justificada pel fet que es tractava d'una reportera amb el seu càmera. Estirar la naturalitat d'aquest recurs hauria estat massa forçat.
El gènere fantàstic acostuma
a funcionar com a metàfora
social, i aquesta pel·lícula
coincideix amb el temor al
virus d'Ebola.
La por a una malaltia etèria i desconeguda ha existit sempre; quan no ha estat el virus d'Ebola ha estat la febre de les vaques boges o la grip A. Som capaços de fabricar xips cada cop més petits, edificis encara més alts, però no d'entendre ni de controlar l'organisme.
Des del començament va tenir clar que recuperava el personatge de Manuela Velasco?
Sí, tots volíem tornar. M'agradava molt recuperar la icona de la primera pel·lícula, que fos la gran protagonista amb un arc molt interessant, fent una evolució amb un punt d'ambigüitat que em semblava fascinant i descol·loca l'espectador.
Hi ha elements de ‘[REC] 4' que fan pensar en ‘Alien' o en ‘La cosa', de John Carpenter.
És clar, són monuments de la història del gènere que hi són presents, però és que ho estan en tot el fantàstic que s'ha fet des que es van estrenar.
El seu gust per la claustrofò-
bia es mostra fins i tot en la
seva pel·lícula més atípica, ‘Mentre dorms'.
No és conscient, em sorgeix
així, però és cert que analitzant les meves pel·lícules
sempre hi ha un element de tancament, d'opressió.
Va ser dur el rodatge?
Extremadament dur, rodar en un vaixell d'aquestes característiques és molt complicat. Volíem que fos una pel·lícula molt física, i Manuela només ha fet servir doble en una escena, és un animal d'acció.
L'acció del film també té bastant de videojoc.
Una de les grans influències de tota la saga són els videojocs, on s'ha d'aconseguir superar un nivell i passar al següent. A [REC] això era fascinant perquè anava per pisos, i en arribar a l'àtic arribava l'enemic final.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.