cultura

la crònica

Apocalipsi a la catedral

A punt de tocar les vuit del ves­pre, la cate­dral de Girona ja feia estona que estava a les fos­ques. Als seus peus, l'acu­mu­lació de gent, jun­ta­ment amb la falta de visi­bi­li­tat, va pro­vo­car un caos i només l'encert de tallar els acces­sos va sal­var la situ­ació. Hi coin­ci­dien dos actes mul­ti­tu­di­na­ris a la mateixa hora: la pro­jecció d'una obra de mapatge d'en Fita i la cele­bració de la ter­cera edició de la Zom­bie Walk, que, com cada any, aplega cen­te­nars de per­so­nes. Les cam­pa­nes no van arri­bar a tocar a morts, però van estar a punt de fer-ho.

Sort que un comando de sol­dats armats fins a les dents i ade­qua­da­ment equi­pats per sobre­viure a qual­se­vol epidèmia –fins i tot una pro­vi­nent de França, l'Evoilà, com ens van infor­mar– va venir al res­cat. Dis­pa­ra­ven a l'aire ràfegues de fogueig i es feien val­dre per acon­se­guir obrir pas entre una mul­ti­tud cada cop més enfu­ris­mada per l'apo­ca­lipsi que allà es vivia i fer des­fi­lar els morts vivents pels car­rers de Girona tal com estava pro­gra­mat. Només així la sang va arri­bar al riu. L'Onyar, és clar.

L'horda de cami­nants d'aquesta edició feia pat­xoca. Van tri­om­far un any més els eclesiàstics, en nom­bre i en pre­mis, ja que una pare­lla de cape­llans i un grup de mon­ges que havien pas­sat a millor vida es van endur, res­pec­ti­va­ment, els pre­mis al millor zombi ori­gi­nal i grup zombi. Això perquè no devien veure un ter­rorífic Sant Crist (o era un anti­crist?) que cor­ria per allà reclu­tant dei­xe­bles a mos­se­ga­des. El seguien zom­bis fan­tas­mes, víkings, rockers, un punky (con­si­de­rat el millor zombi), infer­mers, núvies cadàver i fins i tot, ens va sem­blar veure-hi, al capità Jack Spar­row encar­nat pel doble ofi­cial de Johnny Depp. Pel que fa als nens i nenes (cada cop hi ha més mai­nada dis­fres­sada), va excel·lir segons el jurat la Selam, la doble no ofi­cial en aquest cas de la Mic­honne de The walking dead, a qui només fal­tava por­tar els seus dos acom­pa­nyants lli­gats amb una cadena com en la sèrie.

En el tra­jecte fins a la plaça Sant Jordi es van viure situ­a­ci­ons dig­nes per emmar­car o perquè fos­sin dig­na­ment gra­va­des per aque­lla pare­lla de repor­ters que seguien el grup a l'estil REC. Com ara la cara d'alguna cas­ta­nyera en sen­tir que els zom­bis no volien cas­ta­nyes, sinó “carn fresca”. O el ball que es van mun­tar alguns al so del Thri­ller sor­tint d'uns alta­veus d'un artista ambu­lant imi­ta­dor de Mic­hael Jack­son.

Només se n'han fet tres edi­ci­ons, però la Zom­bie Walk de Girona ja es pot con­si­de­rar una tra­dició més del pro­grama de Fires i Fes­tes de Sant Narcís. Orga­nit­zada en el marc del fes­ti­val Aco­co­llona't –una altra cita ine­lu­di­ble que atrau un nombrós públic i a la qual ni la coin­cidència enguany amb la Festa del Cinema o el mapatge ha fet ombra–, sem­pre se cele­bra la vigília de Tots Sants, és a dir per Halloween, con­si­de­rada pels antics cel­tes la nit de les brui­xes. A Girona, que sem­pre volem ser dife­rents, més que brui­xes tenim clar que són els morts vivents els que domi­nen aquesta nit. Avui, però, els toca des­can­sar i que la gent els porti mol­tes flors a les tom­bes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia