Expectació per veure els caps enclavats a Ullastret
El conseller Ferran Mascarell inaugura l'exposició, que fins al maig exhibeix per primer cop el crani iber íntegre trobat el 2012
Les peces visitaran Santa Coloma de Gramenet i altres museus europeus
Les portes de la mostra Els caps tallats d'Ullastret. Violència i ritual al món iber es van obrir ahir al migdia a la subseu del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), al recinte iber del Baix Empordà. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va ser un dels primers visitants per veure de prop els cranis enclavats, especialment el que va aparèixer pràcticament íntegre durant la campanya d'excavacions del 2012 a la ciutat ibèrica del Puig de Sant Andreu d'Ullastret.
Els 15 fragments cranials corresponen a 5 individus. Només dos s'han conservat sencers i estan travessats per sengles claus de grans dimensions. Localitzats a prop de l'entrada d'un gran edifici, es conclou que van ser exhibits en públic com a trofeus de guerra. A l'inici del segle II aC, un cop abandonat l'assentament, es devien despendre i van caure sobre el carrer, segons va explicar el director del conjunt museístic, Gabriel de Prado.
Cal recordar que la presència de restes humanes als jaciments d'Ullastret, essencialment caps, es documenta de manera reiterada des del començament de les excavacions, l'any 1947. Els estudis antropològics fets fins ara han identificat com a mínim una trentena d'individus adults amb traces de decapitació i altres lesions.
La mostra es podrà visitar fins al 31 de maig de l'any vinent i s'ha concebut com un muntatge itinerant. En el Departament de Cultura donen per fet que a partir de l'estiu del 2015 visitarà altres de les subseus del MAC, molt possiblement la del poblat iber del Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet, i fins i tot podria sortir a l'estranger i exhibir-se en altres museus europeus.
A banda dels cranis, l'exposició explica el procés de recerca i l'anàlisi a què s'han sotmès les restes, que han permès la reconstrucció facial del crani més ben conservat. Se n'ha encarregat el laboratori especialitzat Visualforensic, que abans ja havia posat rostre a un home del Neandertal, les despulles del rei Pere II de Catalunya-Aragó, el Gran, o Enric IV de França. L'anàlisi de la dentadura del cranis que s'ha reconstruït facialment ha permès saber que tenia entre 16 i 18 anys en el moment de la mort.
Mascarell va definir tota la feina de recerca i divulgació com a “exemple d'intel·ligència col·lectiva” per encarar el futur coneixent les arrels. El conseller també va celebrar que la troballa i l'exposició itinerant “permetran divulgar la importància d'Ullastret com a punt de referència arqueològica a Catalunya i a l'exterior”, i va augurar que atraurà més visitants a les restes de l'assentament iber.
LA DATA
Ús d'eines interdisciplinàries
Per resoldre a qui corresponien els cranis i com varen morir els personatges, la recerca ha mobilitzat un ampli equip que combina diverses disciplines i tècniques científiques per mirar de reconstruir les històries que hi ha al darrere dels 15 fragments. Durant el procés, s'han fet proves de diagnosi per la imatge (Tomografia Axial Computeritzada i radiografia digital a l'Hospital de Palamós), proves bioarqueològiques, anàlisis d'ADN i un exhaustiu estudi antropològic.
Els investigadors han detectat lesions (talls i cops d'espasa) en les restes. Dels cinc individus, tres van sobreviure a les ferides i van morir posteriorment per alguna altra causa. Tot i que ha estat difícil reconstruir els genomes, es confirma que la majoria són homes, no emparentats per via materna i de poblacions pròpies del nord-est de la península Ibèrica.
