memòria
ferran aisa
La feina dels anarquistes no té fronteres
Margarita Carbó, historiadora i néta del militant històric de la CNT Eusebi Carbó, ha publicat el diari del seu avi del viatge que va fer a Nova York a finals del 1937 i principis del 1938. La historiadora introdueix el personatge a través d'una breu pinzellada biogràfica en què assenyala els aspectes principals de l'activitat del seu avi, Eusebi Carbó i Carbó (Palamós, 1883 - Mèxic DF, 1958), mestre i periodista, que va ser un veritable rodamón anarquista.
Carbó va estudiar magisteri a Girona i va treballar a la indústria del suro. Per la seva implicació amb la causa obrera va ser detingut per primera vegada el 1902. Al llarg de la seva vida seria empresonat trenta-sis vegades més, equivalents a deu anys de captiveri. Carbó va fer de mestre racionalista a l'Escola Moderna de la Bisbal, a l'Instituto Libre de Enseñanza de Valladolid i a l'escola racionalista d'Elda. El 1910 va participar en la fundació de la CNT, ocupà càrrecs de responsabilitat a l'Organització Confederal i va ser director del periòdic Solidaridad Obrera de València. La seva col·laboració periodística és molt extensa a periòdics com ara Reivindicación, Tierra y Libertad, Cultura y Acción, Guerra Social, La Voz del Campesino, España Nueva, Catalunya i, sobretot, Solidaridad Obrera.
Una generació històrica
Carbó era de la generació dels històrics militants cenetistes Salvador Seguí, Àngel Pestaña, Josep Viadiu, Hermós Plaja, Manuel Buenacasa, Salvador Quemades, Joan Peiró... Durant la Guerra Civil va ocupar càrrecs de responsabilitat a la Generalitat, com ara vocal del Comitè d'Economia i delegat del Comissariat de Propaganda. Des del Comissariat que dirigia Jaume Miravitllesva ser enviat per la Generalitat, per ordre expressa de Companys i Tarradellas, a Nova York per contactar amb els immigrants italians anarquistes, perquè ajudessin econòmicament la Catalunya revolucionària.
El diari d'Eusebi Carbó és una meravella, tant per la informació de primera mà que ofereix com per les descripcions que fa de les ciutats de París i Nova York. La ploma de Carbó, habituada a l'escriptura periodística, no s'atura ni un moment a l'hora de reflexionar, opinar o meditar sobre els afers que succeïen al món en aquella època.
També és força interessant i destacable la crònica que fa Carbó del viatge a bord del transatlàntic Normandie, des de Le Havre fins a Nova York. L'estada a la ciutat dels gratacels l'explica fil per randa, incloent-hi les festes i reunions on és acollit pels italians i espanyols immigrats als Estats Units. El diari d'Eusebi Carbó és una veritable joia, recuperada ara per la seva néta per enriquir la memòria històrica del nostre país.
