cultura

Crònica

dramatúrgia

El rebesavi de l'Ariadna

Avui la llengua, la cultura i el teatre són com són perquè hi ha hagut qui s'ha entestat a defensar-ho. Avui la memòria difícilment retrocedeix al que no apareix en format digital, però la feina dels estudiosos és rescabalar baules perdudes per explicar i entendre les raons per les quals el teatre català és tan vigorós, quan ha experimentat inclemències de tot tipus (més o menys sibil·lines, que afectaven tota la cartellera o específicament l'exhibició catalana) durant segles. Diana Coromines va presentar ahir al vespre un llibre fruit de l'estudi del seu besavi: Avel·lí Artís i Balaguer. El que avui es pot referenciar com el pare de Tísner (Avel·lí Artís-Gener) és, en realitat, el rebesavi de l'Ariadna, que es movia per les cadires de la sala annexa d'El Born Centre Cultural. Aquest Artís i Balaguer va voler modernitzar la comèdia del teatre, dignificant-la amb el català normatiu de Pompeu Fabra. Com deia el director de Patrimoni, Museus i Arxius de l 'Ajuntament de Barcelona (que ha impulsat l'edició), Josep Lluís Alay, és “gracies a l'esforç vital d'entrega pel país” de personatges com Artís i Balaguer “que avui podem veure el futur comú que desitgem”.

La història es construeix des d'unes arrels que no es poden oblidar. Avel·lí Artís i Balaguer, vida i obra presenta un retrat biogràfic al costat d'una anàlisi de la seva producció: una trentena de títols que serien molt ben rebuts per la petita burgesia catalana dels anys vint i per la crítica del moment. Però és que també presenta textos del mateix autor que ajuden a entendre l'agilitat del dramaturg, com ara en el quadre Diàleg (1914) entre dos desconeguts, aparentment, quan en realitat són arrendatària i propietari, a la sala d'espera d'un bufet d'advocats en què una està disposada a posar un plet per abús i poca consideració del rendista.

El professor de la UAB i especialista del teatre del període d'entreguerres, Francesc Foguet, va celebrar l'aportació d'un personatge que anava apareixent en correspondències, articles i cartelleres però del qual no hi havia cap estudi en profunditat.

Foguet, sempre entusiasta per donar oportunitats a obres escrites dècades enrere, considera que Seny i amor, amo i senyor és la que aguantaria millor el pas del temps i reptava el TNC que la programés a la Sala Petita. Aquesta peça, escrita el 1925, pretenia trencar l'arquetip d'autor de comèdies. Artís i Balaguer era un personatge de caràcter, geniüt, al qual agradava entrar en la conversa i desarmar els seus enemics intel·lectuals. El mèrit d'aquest activista cultural (editor de col·leccions literàries a la Catalunya republicana i encara a l'exili mexicà, i impulsor de revistes i diaris) per Diana Coromines és que va saber mantenir l'equilibri entre el teatre transcendental (“feixuc a Catalunya”) i el popular del Paral·lel (ja superat el teatre del català que ara es parla de Pitarra per les normes fabrianes) amb una llengua molt rica lingüísticament i que no s'encallava a escena. Un rebesavi que fa de bon escoltar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

la crònica

Tyets: gran victòria i nou disc per al 2025

GIRONA
saló

Comic Barcelona tanca portes amb més de 110.000 visitants

barcelona
Necrològica

Mor l’actor Bernard Hill, el capità del ‘Titanic’ i el rei Théoden de Rohan

barcelona
Xavier Aliaga
Novel·lista

“Necessito passar-ho bé quan escric, provar coses”

Barcelona
LA CRÒNICA

Rebobinar és de nostàlgics

SANT GREGORI
Música

Madonna fa ballar un milió i mig de persones a Copacabana

rio de janeiro
arts escèniques i música

El Límbic atrau 21.000 persones a Santa Coloma de Gramenet

barcelona
Ramon Coll
Arqueòleg. Autor d’ ‘El santuari ibèric de la cova de les Encantades del Montcabrer’

“La cova de les Encantades és l’únic santuari dels laietans”

PREMIÀ DE MAR
MÚSICA

Documenten les intèrprets no vocalistes de les formacions de ball dels anys 30

GIRONA