Contra l'oblit

Enric Masip, veí de la Bisbal de Falset, ha creat al forn de pa que va regentar durant anys una exposició permanent que explica com va viure el poble la Guerra Civil i recorda els que hi van morir

Enric Masip (la Bisbal de Falset, 1943) ha creat a la botiga de pa, com en diu ell, que regentava fins no fa gaire, una exposició permanent que rememora com va viure el poble la Guerra Civil. L'exposició, que es diu Això va passar. 1936-1939, és modesta i sense pretensions, però no hi falta res: fotografies, llibres, textos i fins i tot un audiovisual de mitja hora de durada, que va realitzar el mateix Masip fa un any amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la recuperació de la cova de Santa Llúcia i el setantè en què la balma va funcionar com a hospital de sang durant la batalla de l'Ebre. El recorregut per l'exposició és exhaustiu i el seu creador es mostra molt satisfet per la resposta del poble a aquesta iniciativa, que ha emprès pel seu compte i risc: «La vaig inaugurar l'11 de setembre i hi havia cua per entrar-hi. També ja han vingut a veure-la els nens de l'escola del poble.» L'exposició s'ofereix també com un complement de la visita a la cova de Santa Llúcia.

La mostra que ha muntat Masip ho explica tot, de la guerra, des dels refugiats que van arribar a la Bisbal (una cinquantena) des dels llocs de l'Estat espanyol que anava ocupant l'exèrcit franquista fins a l'únic i terrible bombardeig que va viure el poble, el 4 d'agost del 1938, en què van morir dues xiquetes i la població va quedar desfeta. Masip ha col·locat al damunt d'una fotografia antiga, que recull un pla general del poble, les bombes que hi van caure, així com els serveis que hi tenia instal·lats l'exèrcit republicà, com ara un hospital epidemiològic, un dispensari, una escola de suboficials i el polvorí. També dedica un espai a l'únic desaparegut de la Bisbal durant la guerra, el soldat Josep M. Sas Masip, del qual, explica Enric Masip amb veu emocionada, «només hem pogut saber que va desaparèixer la nit del 19 al 20 de gener a la Segarra; mai es va trobar el seu cos». Aquesta desaparició ha marcat sempre la vida de la família Sas, com la guerra va marcar la vida del poble. Masip explica que de la cova hospital ningú no en parlava, a la Bisbal, després de la guerra, tot i la gran significació que va tenir en la vida quotidiana dels veïns. A poc a poc els esbarzers la van anar cobrint. Però hi persistia l'olor: «Hi anava a jugar de petit i notava que feia una olor diferent de la del bosc, de la d'altres coves o de la del poble.» La canalla també hi havia anat trobant restes d'amputacions. Fa 25 anys, quan es va començar a recuperar la memòria del que havia passat a la cova, Masip va identificar aquella olor: era l'olor de la sang i de medicines. Olor d'hospital, en definitiva. Semblava com si la cova s'hagués resistit a l'oblit.

A la cova hi van morir 72 combatents que hi havien estat traslladats ferits des del front de l'Ebre, molts dels quals eren brigadistes internacionals. La Bisbal ha penjat a la xarxa la llista dels 72 soldats enterrats (fins ara eren 70, però noves recerques n'hi han afegit dos més) al cementiri del poble, una circumstància que ha comportat que sis famílies els hagin retrobat en els últims anys. L'últim és Ramon Viñeta, un soldat de Ripoll que va ser retrobat pels seus familiars el 6 d'abril passat, tal com es pot llegir en un dels panells de l'exposició.

La cova hospital centra la majoria de l'exposició, però hi ha molts altres aspectes de la guerra, com ara la llista dels dinou bisbalencs que van morir al front i a la rereguarda. Les patrulles de la FAI, en canvi, no hi van matar ningú com sí que van fer a altres pobles, l'estiu del 1936: «Van arribar, sí, però el comitè local els va parar.» Això va passar. 1936-1939 també ofereix una llista dels bisbalencs que van ser represaliats pel franquisme.

Enric Masip explica que ha muntat l'exposició perquè «els que van patir i van deixar la vida durant la guerra no quedin en el pou de l'oblit. Es mereixen el record i un lloc en la història». L'exposició és oberta, és a dir, susceptible d'incorporar-hi noves aportacions, com ara documents, materials i relats personals. De fet, alguns veïns li han comentat que tenen coses a casa i que les hi portaran. El vel del silenci i la por es va destapant a poc a poc, també a la Bisbal de Falset.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
llengua

Plataforma per la Llengua homenatjarà els seus socis en els onzens premis Martí Gasull

barcelona
PATRIMONI

Enllestida amb èxit la fosa de la nova campana ‘Carme’ de Mataró

MATARÓ
Crònica

Guillem Gisbert, la primera masurca

música

‘Eufòria’ torna al palau Sant Jordi el 30 de juny amb un doble concert

Barcelona
música

Lluís Figueras & The Demons estrena el videoclip de ‘Lagarto Lagarto’

girona
CÒMIC

La il·lustradora Marika Vila guanya el Gran Premi Comic Barcelona

Barcelona
Crítica

Sara Blanch, l’estima d’un cant

festival

A Morella reflexionen sobre el poder dels algoritmes

Morella
cinema

Kristen Stewart protagonitzarà la nova pel·lícula d’Albert Serra

barcelona