Cultura

Guia bàsica del Grec 2015 Un Grec contestatari

El festival barceloní aplega 121 espectacles en un cartell que revela l'interès dels creadors per plantejar un nou principi: la rebel·lió contra l'ordre establert

Cunillé aborda el conflicte dels desnonaments en una clau controvertida de tragicomèdia

Un total de 121 espectacles diferents en només 30 dies (i una matinada). Aquesta és la recepta del director artístic del Grec, Ramon Simó, per oferir un ventall ben ampli als “3 milions d'espectadors” de Barcelona i el seu entorn. Des de la primera edició, Simó s'ha encaparrat que el Grec interessi a un grup més ampli de gent i que la sensació de festival es concentri perquè esclati amb major intensitat. Després de quatre anys, els resultats s'han començat a notar: per exemple, ara ja hi ha una confiança amb el que programa l'equip, en part perquè s'ha fidelitzat trajectòries com ara el Toneelgroep Amsterdam del director Ivo van Hove o la companyia Peeping Tom. Simó distribueix el festival en els 31 dies de juliol i en la nit que obre el mes: o sigui, la d'avui, amb un concert gratuït amb Obeses i la Banda Municipal i la presentació del disc d'Oques Grasses. La inauguració oficial serà demà a l'amfiteatre grec amb la Veronal, que indaguen sobre el mal, l'infern i la religió. De fet, aquest Grec disposa d'una pila de títols que inciten a un replantejament de tot. A una reivindicació per decidir canviar el rumb perquè el resultat actual no pot satisfer la majoria. És el moment zero que reclama la societat i que els dramaturgs i creadors recullen com un clar reflex. El Grec és contestatari perquè la societat imposa.

Inqüestionable és la implicació en el moviment mundial el clam de Carole Fréchette, que s'interroga, com a antiga militant incapaç de reaccionar per la presó als tres joves que es van atrevir a tirar ous plens de pintura al quadre de Mao, a la plaça Tiannanmen (Penso en Yu, Sala Beckett) o en la veu sempre disposada a lluitar de Neus Català (amb dramatúrgia de Josep M. Miró i interpretat per Mercè Arànega que tan aviat entra dins l'acció, tan aviat narra). Però també és contestatari El carrer Franklin, escrit fa quatre anys per Lluïsa Cunillé. Pensant en el repartiment de la companyia La Reina de la Nit, construeix una tragicomèdia cínica que avança el que passarà en els futurs desnonaments: “La realitat s'entossudeix a assemblar-se a la ficció”, comenta ara l'actor Xavier Albertí que interpreta un transvestit en una peça en què el governador del banc d'Espanya afirma que “està en descrèdit perquè ja no pot donar crèdit”. Cunillé va estrenar l'any passat Geografia on es parlava d'un fill de president que viatjava amb una maleta plena de bitlles a Andorra. Unes setmanes després, Jordi Pujol admetia que hi havia una lleixa del seu pare i esclatava una calamitat fiscal i política.

Pep Tosar indagarà en García Lorca. Milo Rau signa la misèria moral del poder a The civil wars. I La tortuga de Califòrnia es pregunta si la maldat va impresa als gens i si exterminar tortugues invasores no és compatible amb la puresa de la raça nazi.

Simó ha bastit un programa que atrau les produccions internacionals que les temporades estables avui no poden assumir i dóna portes a l'exportació de talent català. El conveni, si no hi ha pròrrogues, es tancarà amb el Grec del 2016.

‘The civil wars'

Un idil·li que arrenca

Milo Rau produeix amb l'International Institue of Political Murder un muntatge que promet controvèrsia, perquè planteja les raons d'un salafista belga a abandonar el seu país per crear un califat islàmic. És la forma amb què el dramaturg planteja un retrat gens plaent de l'Europa actual. Promet continuïtat.

‘Federico García'

Pep Tosar, ara sí al Grec

L'actor i director va reflotar El mestre i Margarita, l'any que Ramon Simó va convidar els de Complicité amb aquest títol. No va poder-lo entrar al Grec. Ara, Tosar fa una dramatúrgia amb música i dansa sobre Lorca, similar a l'Esquena de ganivet, sobre Damià Huguet, el 2004, o de La casa en obres, sobre Blai Bonet, el 1999.

‘Il n'est pas encore minuit'

Segona visita dels XY

La Compagnie XY presenta la seva tercera producció al Festival Grec. El 2012 van sorprendre amb Le Grand C (que els va merèixer un premi Ciutat de Barcelona). Els 22 artistes construeixen una coreografia de torres humanes que basteix un discurs narratiu en què reflexionen sobre el grup i l'individu.

‘La voix humaine'

El primer, de petit format

Els últims tres anys hi ha hagut presència de la companyia holandesa Toneelgroep Amsterdam. Van convèncer amb la maratoniana Tragèdies romanes (de 5 hores!). Van provocar controvèrsia amb The Fountainhead (2014).

‘Guerra'

Pla, Refree i Muguruza

Albert Pla, Refree i Fermin Muguruza formen una aliança tan sorprenent com prometedora. Es posen en la pell d'un soldat, una ciutat i un
discjòquei per a una producció pròpia del Grec que ens fa qüestionar si no ens estem mirant les atrocitats de la guerra com si fos només un espectacle que veiem des del sofà de casa.

Joan Manuel Serrat

Cinc dies de ‘desordre'

El noi del Poble Sec torna al festival d'estiu de Barcelona per presentar durant cinc nits seguides el seu nou recull discogràfic: Antologia desordenada. L'Arts Santa Mònica, en paral·lel, acull fins al 13 de setembre una exposició commemorativa dels seus 50 anys de cançó.

‘Fuga'

Res de res, de nou, ítims

El 2013 van presentar (remor), que reproduïa la cel·la d'una presó de Mallorca. Ara, el viatge incita a creuar portes i atrevir-se a conèixer-se un mateix per assolir la llibertat:a mig camí de la dansa i el circ, i amb un gran magnetisme.

‘VIP'

Joglars, de nou en català

El Grec acull el retorn d'Els Joglars en català, ara dirigits per Ramon Fontserè. Es tanca així el parèntesi de falta de sintonia provocat per Boadella. Ara la comèdia fa escarni sobre la canalla que es converteix en un tirà dominant els pares. També T de Teatre retornen amb novetat (Premis i càstigs) que farà temporada al Lliure.

‘À louer'

Un clàssic de Peeping Tom

Vader (Pare) va guanyar el premi de la Crítica de Barcelona en la categoria de dansa internacional. També era de la companyia Peeping Tom i venia precedida de 32 rue Vandenbranden (Grec, 2012). Aquest grup, a mig camí de la dansa i el teatre, presenten ara una peça mítica del seu repertori: l'art en el centre del cicló.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor el músic Jordi Fàbregas als 69 anys

Barcelona

Mor Jordi Fàbregas, gran referent del folk català

barcelona

Ryuichi Sakamoto anuncia que pateix un càncer

Madrid

Ebri Knight publicarà el seu nou disc, ‘Carrer’, el 12 de març

Barcelona

Ficció en temps real

girona
LLUÍS CLARET
VIOLONCEL·LISTA

“El discurs de Pau Casals a l’ONU continua emocionant-me profundament”

BARCELONA
Rodatges en temps de mascareta
L’APUNT

Rodatges en temps de mascareta

Cascai celebra els seus vint anys al Teatre Municipal de Girona

Girona

L’Associació Schubert crea un nou premi

barcelona / vilabertran