cultura

art&co

pilar parcerisas

L'hort de Bigas Luna

Guions i pedres.

“Un creador ha de ser dur com una pedra i sensible com una flor”, va dir un dia Bigas Luna a l'actor Jordi Mollà. D'una vitalitat desbordant i sensibilitat exuberant, Bigas és dels cineastes excepcionals que han desenvolupat una creació de la imatge lligada a la plàstica. Al seu costat, Dennis Hopper, Peter Greenaway, Wim Wenders, Antonio López i Pere Portabella. Els darrers anys de la seva vida va fer del seu taller a Salomó, Tarragona, el seu hort, on podíem trobar els guions lligats amb una pedra al damunt. Ara, la Fundació Vila Casas ret homenatge al cineasta, que ens va deixar el 2013, amb l'exposició Bigas Luna, més de Bigas, més de Luna.

De pintor a cineasta.

Bigas Luna ha estat sempre a dins del món de l'art, encara que la fama li vingué pel cinema, per les grans pel·lícules de producció espanyola, com la coneguda trilogia ibèrica (Jamón, jamón, Huevos de oro, La teta y la luna), i per la proximitat amb la indústria americana de Hollywood que li proporcionà el rodatge del film Reborn (1981). Però Bigas, que ja havia donat senyals de la seva admiració per Goya a Caniche (1978), pel·lícula que reafirmà l'artista Àngel Jové com a actor, havia mostrat un viu interès per la fotografia, amb propostes conceptuals com les diapositives manipulades A flor de pell que inicià l'any 1964 o també les sèries de polaroids que exposà a la sala Vinçon el 1976. Amb Carles Riart compartí la seva faceta de dissenyador i les seves taules distorsionades cridaren l'atenció de Salvador Dalí i una d'aquesta sèrie es pot veure a la sala Mae West del Museu Dalí de Figueres.

Lones i pedres.

Els darrers anys de la seva vida generà el projecte Bioners, que tant al·ludeix a una activitat efímera com a pintures i obra plàstica. Al defora de les naus industrials avícoles que convertí en taller, jeien les lones esteses a sol i serena per amarar-se de natura, amb pedres a sobre. Les pàgines d'un guió escrit són el suport dels seus dibuixos, a vegades amb empremtes de rovell, de fulles d'arbre mortes, receptores de gestos, figuracions, taques i escriptura de noves paraules. Un art que de la indiferència warholiana passa als valors més rituals i simbòlics de l'home, de la vida i del seu temps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Mor Francisco Rico, un dels grans experts del ‘Quixot’

barcelona

Marc Larré guanya el premi Antoni Vila Casas d’Escultura 2024

palafrugell
cultura

La llei contra la bruixeria més antiga d’Europa, de les Valls d’Àneu, compleix 600 anys

barcelona
Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona
Blaumut
Grup barceloní de pop, acaba de publicar el ‘Capítol 1’ del seu nou disc, ‘Abisme’

“Ara hi ha un consum excessiu de tot, sense gaudir de res”

Barcelona
girona

Torna ‘La consueta de sant Jordi’

girona
MÚSICA

La Franz Schubert Filharmonia presenta la nova temporada

BARCELONA
Crítica

Un guant

guardó

Gemma Lienas rep el Premi Cedro per la defensa dels drets d’autor

madrid