cultura

Crítica

teatre

Utòpica ataràxia, malèfiques maquinacions

Segura signa un rot sonor, provocador, que aplaudeix l'audiència

clara Segura debuta amb èxit, amb un monòleg no gens fàcil. Marta Galán refu­gia la dona llui­ta­dora, i amb uns prin­ci­pis més aviat anti­so­ci­als, en un cau, en una coni­llera. L'obra és diver­tida i ambi­ci­osa. Còmica quan des­plega les mil i una acci­ons d'una dona soferta que con­ci­lia la vida labo­ral amb la fami­liar. Com­pro­mesa quan refle­xi­ona sobre la dinàmica de la soci­e­tat. Ella es queda escu­rada de temps i d'ener­gia (si no fos per les bate­ries d'aquell conill rosa que va fer furor a la tele­visió amb un tam­bor i unes Dura­cell enta­fo­ra­des com a columna ver­te­bral) i reclama una vida dife­rent per a la seva prole. Com aque­lla mare d'El des­per­tar de Dari Fo perd el nord, fins a no saber dis­tin­gir els fes­tius dels labo­ra­bles.

No para qui­eta i s'adona que no actua sem­pre amb cor­recció i que és des­a­con­se­lla­ble asso­lir la feli­ci­tat. Només s'il·lumina el ros­tre quan con­vida els seus fills a l'ataràxia (qui­e­tud abso­luta de l'espe­rit no sob­tada per cap desig ni temença). Idea un món millor com el de Win­nie, la pro­ta­go­nista d'Els dies feliços de Beckett. Però en comp­tes de reme­tre a un món apo­calíptic absurd, l'angoixa tras­pua con­trovèrsia. Galán (que fa anys que s'ha reti­rat a un camp de tea­tre més social i edu­ca­tiu) s'ins­pira en la con­tundència d'Angélica Lid­dell. Amb un dis­curs apa­rent­ment quo­tidià, s'atre­veix a fer grans plan­te­ja­ments de la vida. Arra­cona l'opinió de l'espec­ta­dor i cola una mirada amb pol­sim de veri­tat i qui­los de maqui­nació. Però ho fa, i aquest és l'encert, per reve­lar que aquesta és la manera d'actuar de la soci­e­tat, dels con­ven­ci­o­na­lis­mes i els codis que no s'atu­ren a rela­ti­vit­zar.

Ningú vol­dria tenir de mare aquesta coni­lla; ni de pare aquest forat inquiet i buit, que amb prou fei­nes és refugi. Ara, tot­hom com­brega amb les llen­ties i amb la sen­sació que la vida s'escola per les cla­ve­gue­res. Segura inter­preta un rot sonor, diver­tit i pro­vo­ca­dor que l'audiència aplau­deix. Excel·lent.

Conillet
Autora: Marta Galán
Director: Marc Martínez
Intèrpret: Clara Segura
Dissabte, 7 de novembre, al Teatre de Salt. Temporada Alta.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia