Un estudi analitza els conflictes de la pagesia

L'associacionisme i la conflictivitat agrària durant la Segona República és un vessant de la història rural que s'ha estudiat profundament a les comarques tarragonines i de Barcelona, però a la demarcació de Girona faltava omplir el buit. L'Associació d'Història Rural de la Universitat de Girona s'ha encarregat de fer-ho a través de la publicació d'un nou volum de la col·lecció d'estudis de la Biblioteca d'Història Rural (el número 17) titulat La lluita per la terra. Solidaritats pageses i conflictivitat rural a la regió de Girona (1931-1936).

Pere Bosch i Cuenca (Banyoles, 1966) és l'autor d'aquest llibre especialitzat amb el qual es ressegueixen les formes de mobilització i socialització, els esforços organitzatius, les anàlisis i els programes reivindicatius i, finalment, els enfrontaments socials que es van donar a la regió de Girona durant els anys de la Segona República, al voltant de la lluita per la terra. L'historiador i periodista del diari El Punt Avui també aprofita per relacionar aquests enfrontaments amb els que es produïen a altres territoris (i no només a la zona estrictament rabassaire) per tal d'integrar-los en una visió general del país. “Es tracta, en definitiva, d'intentar superar una visió exclusivament centrada en la problemàtica rabassaire i entendre la complexitat de la lluita que es produïa a Catalunya”, remarca Bosch.

A través d'aquest estudi s'aprofundeix, entre altres aspectes, en els precedents associatius que donen a entendre l'evolució fins a l'actual Unió de Pagesos, des de la fundacional Acció Social Agrària de les terres gironines fins a la Federació Provincial de Treballadors de la Terra. “Van ser associacions sorgides en bona part de l'Ateneu de Banyoles que van saber articular diferents sindicats aprofitant la dissolució del model catòlic predominant fins als anys trenta amb dos objectius bàsics: millorar la regulació de contractes i definir les vies d'accés a la terra”, explica resumint Pere Bosch. Sobre el color polític, també deixa clar que provenien d'una àmplia diversitat d'ideologies, encara que majoritàriament eren afins al partit majoritari, ERC.

Per altra banda, en aquest concís estudi l'historiador també dóna veu al col·lectiu de petits propietaris detallant fins i tot la conflictivitat física que va sorgir, sobretot arran dels fets de l'octubre del 34. Algunes represàlies per part dels descontents amb els propietaris es van produir en forma d'actes de sabotatge punyents. Des d'incendis en pallers (Cornellà de Terri i Ordis) fins a la destrossa de 1.000 ceps (Sant Climent), tala de centenars d'arbres fruiters (Cabanes, Porqueres, Banyoles) i destrosses en horts i camps de cultiu.

Pere Bosch és llicenciat en història per la UAB i s'ha especialitzat, principalment, en la història del sindicalisme agrari gironí. Ha publicat diversos estudis i llibres sobre aquesta matèria, i dues biografies dedicades a Pere Dausà i Arxer (2008) i Jaume Rosich i Bassa (2012).