cultura

memòria històrica

Prats inicia contactes per obrir les fosses del municipi

L'alcalde ha concertat una reunió amb la Generalitat per saber l'estat del calendari

Ha afirmat que “treballarà” per aconseguir que la família de Navàs que busca l'avi pugui creuar l'ADN

L'alcalde de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire, ha iniciat contactes amb la idea de desencallar el procés d'obertura de fosses. Aquesta setmana es reunirà amb Carme Garcia, directora general de Relacions Institucionals, i amb el Parlament per conèixer de primera mà el full de ruta que la Generalitat té previst en aquest procés.

La demanda de l'alcalde arriba pocs dies després que una família de Navàs fes públic en una notícia que va recollir aquest diari (vegeu l'edició de l'11 de maig) que té indicis per pensar que l'avi, un soldat republicà desaparegut el 1939, podria haver mort precisament a Prats, on hi ha una de les dues úniques fosses que la Generalitat ha obert fins ara –va ser el 2004– i on es calcula que n'hi pot haver més d'una quinzena d'escampades per la zona de l'ermita de Sant Sebastià, a la carena que es dibuixa entre la vall i la plana.

“Fa només un any que som a l'Ajuntament i encara estem posant ordre, però és un tema que sempre hem pensat que cal desencallar” per fer justícia “a la memòria popular”, ha detallat Peraire, que hi ha afegit: “En tenim ganes, però cal seguir el protocol.” És en aquesta línia que ha concertat la visita amb el departament que lidera Raül Romeva: “Ja ens han avançat que hi estan a sobre i que aquest juliol hi podria haver novetats sobre el tema.”

Per Peraire, “cal propiciar que aquesta família de Navàs pugui creuar el seu ADN amb les restes que ja es van exhumar”. “Des de Prats ens posem a la seva disposició per tot el que faci falta, som un dels dos municipis on s'han fet exhumacions –l'altre és Gurb, són les primeres en període democràtic– i, en el nostre cas, en tenim diverses que caldria obrir.”

LA DATA

2004-08
Es van obrir
les primeres fosses comunes de la democràcia, a Prats i a Gurb. A Torelló, es va exhumar un cos el 2015.

Una carta i un relat, les proves dels Santmiquel

La família Santmiquel guarda amb cura una carta que uns veïns de Prats van trobar el 1939 entre uns morts, després que un escamot dels nacionals fes una destrossa en aquesta població. La va escriure Llorenç Santmiquel, pare de l'Agustí, que avui té 87 anys, i anava dirigida a l'esposa. La carta, i el relat d'un amic també soldat que va aconseguir fugir, són els principals arguments que la família sosté com a proves per reclamar que es creui el seu ADN amb les restes exhumades a Prats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes
Música

Empúries acull un concert de músics exiliats

L’Escala
cultura

L’Arxiu Lafuente de Santander compra la col·lecció d’objectes culinaris d'Antoni Miralda

barcelona
FESTIVAL DE CANES

Jonás Trueba aposta per l’amor

canes
arts escèniques

Catorze finalistes catalans als Max, amb una gala dedicada a Guimerà

barcelona
GIRONA

Unes 700 persones assisteixen al Pati Cultural 2024

GIRONA
patrimoni

Manresa restaura l’escultura dedicada a Josep Anselm Clavé

Manresa