Cultura

festa del llibre en català

lluís llort

La Setmana i els refugiats

La 34a edició de la Setmana del Llibre en Català, augmentada, tindrà lloc del 2 a l'11 de setembre a l'avinguda de la Catedral de Barcelona

Al voltant de 170 autors signaran els seus llibres

Poc abans del final de la Guerra Civil espanyola ja van marxar de Catalunya al voltant de mig milió de persones, entre les quals hi anaven destacats intel·lectuals que van triar l'exili com a millor o potser com a única opció de futur. Eren refugiats que van ser acollits a França, Mèxic i Argentina, i també a Xile, Cuba, Veneçuela, el Regne Unit i a les dues potències del moment, els EUA i l'URSS. Fugien del feixisme i patien per la seva vida en no ser acceptades les seves idees. Gràcies a ells, i també a molts altres que es van quedar a Catalunya sobrevivint com van poder, el català va continuar viu, com a llengua de comunicació, de tradició, però també com a llengua de cultura.

Han passat molts anys i, afortunadament, la situació política i social ha canviat molt. Aquí, perquè a molts llocs del món els conflictes són acarnissats i cruels, les mancances escanyen la població i centenars de milers de persones fugen de casa seva agafant-se a un clau roent i incert. Cerquen un nou futur allà on sigui, partint de zero, jugant-se la vida creuant el mar en pasteres, travessant Europa a peu, una frontera rere l'altra. Quan els deixen.

El drama dels refugiats estarà ben present en la 34a edició de la Setmana del Llibre en Català que tindrà lloc del 2 a l'11 de setembre un any més a l'avinguda de la Catedral de Barcelona. Aquesta edició encara creix una mica més en diferents aspectes, tenint en compte que hi haurà 63 mòduls, un 17,5% més que l'any passat. En total hi haurà 150 expositors entre segells editorials (133), llibreries (15) i institucions (2), un altre àmbit en què també s'ha crescut en referència al 2015, un 28%.

S'ocuparan 1.550 metres quadrats i es renovarà la imatge. El mòduls seran nous, ja no seran de fusta i emulant un entranyable poblet del Far West. Ara recrearan una mica l'estètica colorista del teulat del Mercat de Santa Caterina, amb un disseny d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue inaugurat el 2004. Una de les millores, a banda dels canvis estètics, serà un sistema de tendals per protegir els visitants de la pluja i del sol excessiu. Un joc de llums i ombres que crearà un passeig agradable.

La Setmana vol continuar sent un estímul de la lectura en català i aquest augment de les infraestructures segur que és una bona manera de fer-ho. El contacte del públic lector amb les editorials i amb els autors –a més de participar a presentacions i xerrades, al voltant de 170 autors signaran les seves novetats– és molt directe. Estan previstes fins a 232 activitats, de les quals 34 són dirigides al públic infantil i la resta per a adults.

Alguns dels noms que han confirmat la seva assistència en alguna d'aquestes activitats són Anna Casassas, que rebrà el premi Trajectòria, i autors que presentaran novetat, com ara Ramon Solsona, Sebastià Bennasar, Natza Farré, Andrea Rodés, Carles Rabassa, Jordi Cussà, Anna Carpena, Enric Prats, Josep Puigbò, Marta Pérez Sierra, Silvana Vogt... Altres autors participaran en xerrades, com ara Màrius Serra, Anna Ballbona, Albert Forns, Xavier Antich, Matthew Tree... I també n'hi haurà d'internacionals, com Grégoire Polet, Milo de Angelis, Serge Alternês i la il·lustradora txeca Galina Míklinová.

El nou president de la Setmana, Joan Sala, editor de Comanegra, ha volgut celebrar el 20è aniversari del premi Trajectòria encarregant a un artista una peça per al guardó. Una iniciativa que es vol fer, a partir d'ara, tots els anys. El primer artista és Jaume Plensa, que ha cedit un dibuix digital del qual només n'hi ha tres còpies: una de seva, una que s'exposarà a la seu de l'AELC i la que lliuraran a Casassas.

A més del premi, hi ha altres motius de celebració. Com altres anys, es farà esment i es donarà protagonisme als aniversaris, com ara la col·lecció Crims.cat, que publica l'editorial Alrevés i que arriba al 5è aniversari publicant el 25è títol. També serà el 40è aniversari del premi de poesia Josep Maria López-Picó, Vila de Vallirana. I una altra col·lecció també fa anys, la de poesia Alabatre, de Labreu Edicions, que arriba als 10. Finalment, Edicions Bromera, d'Alzira, celebra en plena forma el 30è aniversari. Felicitats a tots plegats.

Cada vespre hi haurà un petit recital de poesia i música; un total de 13 itineraris literaris per tenir una visió de la ciutat de Barcelona a través dels llibres i els autors que n'han parlat; i també hi haurà jornades monogràfiques, com ara El dia del País Valencià, El dia de les revistes i la premsa en català, El dia de l'ensenyament, El dia de les biblioteques, El dia de Ramon Llull...

Tornant a l'inici de l'article, la Setmana del Llibre en Català vol demostrar un cop més el seu compromís social i aquest any, preocupada per la situació dels refugiats, promou un manifest que se solidaritza amb ells i que vol integrar tots els agents de la cultura escrita.

El manifest es llegirà diumenge 4 de setembre, en el marc d'un matí d'activitats dedicades als refugiats. Entre les onze del matí i tres quarts d'una hi haurà dues taules rodones dedicades a aquest tema tan tristament actual. A l'escenari infantil les activitats també hi estaran relacionades. A la una del migdia totes les parades de la Setmana tancaran i, tot seguit, es farà la lectura del manifest La Cultura escrita, amb els refugiats.

Tots els ciutadans que es vulguin adherir a aquesta iniciativa poden enviar un correu electrònic (amb el nom, cognom, DNI i professió) a l'adreça manifestlasetmana@gmail.com. Perquè, com van dir els representants de Metges Sense Fronteres en rebre el premi Nobel de la Pau: “No estem gaire convençuts que la paraula salvi, però sí que sabem que el silenci mata.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Arquitectura de vida

barcelona

El penúltim comiat

Barcelona

Toni Beiro dedica una cançó a les ‘Heroïnes’ del FC Barcelona femení

GIRONA

Un film sobre psicoteràpia, al Bòlit de Girona

Girona

L’artista Laura Bergillos explora el fil entre la vida i la mort

Sarrià de Ter

La Perla29 recupera un conte humanista de Zweig

BARCELONA

Garriga veu “ben encaminat” el pressupost de Cultura per arribar al 2%

Barcelona

J.M. Espinàs, penúltim comiat

Barcelona

Ferran Torrent presenta una trama de falsificadors

Barcelona