“Les imatges poden canviar consciències”

Doncs que tenim un riu com el Ter que dóna vida al Mediterrani però també pot ser un espai per denunciar que en aquest mar hi mor molta gent que fuig d'un conflicte. Persones que busquen refugi i estan obligades a llençar-se al mar perquè el pas terrestre està bloquejat per les fronteres de diversos països. Els governs europeus es poden posar d'acord en dos dies per repartir-se les quotes pesqueres, però no per repartir-se gent necessitada. És una vergonya. L'exposició vol ser un crit d'alerta de la injustícia que es viu al Mediterrani, on al 2016 ja hi han mort més de 3.000 persones.

És una selecció de tota la ruta que fan els refugiats per arribar a Europa, i que vaig fer l'any passat. M'he centrat en imatges que tenen a veure amb el pas de l'aigua; en concret, fetes a les illes de Kos i Lesbos.

Sí, és la primera que faig amb aquest format. Vam plantejar aquesta opció per fer alguna cosa diferent i que es pogués vincular amb l'aigua. Per sort, l'equip del Museu del Ter ho va acceptar de seguida. En altres llocs, et posen problemes per posar fotografies a les parets, i aquí va ser tot molt fàcil.

Moltes vegades la càmera et fa d'escut, però també hi ha molts moments que la deixes a banda i et poses a ajudar. Molts dels fotògrafs que érem allà vam deixar moltes vegades les càmeres per ajudar la gent.

La imatge té molt de poder, i es pot demostrar si pensem en la fotografia de l'Aylan, el nen que va morir ofegat a la platja. Aquella imatge va causar un fort impacte, però s'ha anat diluent. Hi ha hagut més de 300 Aylans i no han sortit enlloc. Només vam veure una petita part del drama que es viu allà. Les imatges tenen força i poden canviar consciències. Si aconsegueixes canviar-ne una o dues amb les fotografies ja et pots sentir satisfet de la feina que has fet. De mica en mica s'omple la pica.