Una escultura de Llena, en perill

Just després que El Corte Inglés de Francesc Macià tanqués per sempre més les seves portes, aviat farà un mes, Pere Casanovas, “l’escultor dels altres”, com el va anomenar Manuel Cuyàs en el seu darrer llibre, va rebre una trucada inquietant: li van comunicar que ja podia anar a desmuntar la peça artística que ornamentava la façana interior de l’edifici perquè no encaixava en el projecte de reforma. Ell l’havia muntat, sí, però era d’un altre, d’Antoni Llena.

Llena ho va saber tot d’una, és clar, però durant alguns dies encara va confiar que era a temps per impedir el desnonament d’aquella escultura que va concebre el 2004 per a la transformació integral dels grans magatzems de la part alta de la ciutat que va dur a terme el despatx d’arquitectes Bohigas, Martorell, Mackay, Capdevila i Gual. El primer que va fer va ser trucar a l’Ajuntament amb l’esperança de trobar una veu sensible amb el patrimoni contemporani, per norma desprotegit per llei. “Em van dir que no hi havia res a fer perquè és una propietat privada i en poden fer el que vulguin”, explica, dolgut però serè.

Per ser precisos, té una nova propietat, perquè El Corte Inglés es va vendre l’establiment, el 2019, a la companyia Mersan Assets Management per 150 milions d’euros. I els plans d’aquesta és reconvertir-lo en oficines i locals comercials. La prova definitiva que no interessa la seva escultura per acompanyar aquests nous usos l’ha tinguda aquesta setmana després de parlar per telèfon amb l’arquitecte que en signarà la reconversió. “M’ha dit que li he de buscar un altre lloc. Quin, em pregunto jo, si no és movible.”

Una peça amb història

Per a Llena, més enllà que aquest lloc (un museu? una altra paret?) es pugui acabar trobant sense posar-la en risc quan s’extregui, que ja seria molt, l’obra té sentit en l’emplaçament per al qual la va concebre. Propi del seu art subtil, passa desapercebuda al ciutadà que no enlaira la mirada. És una composició de pedres i de miralls triangulars que reflecteixen la vida del carrer i la porten cap a l’interior. Llena li va posar el nom de Món inspirat en el poema homònim de Robert Walser.

“La memòria és important”, sosté l’artista, que amb aquesta escultura es va treure una espina perquè tenia un precedent fallit. Va reprendre la idea que als seixanta el grup El Maduixer, del qual va formar part, va tenir per decorar un dels aparadors artístics efímers que va promoure l’acabat d’inaugurar El Corte Inglés de la plaça de Catalunya  “Érem joves i trencadors. Van descartar la nostra proposta.” Quatre dècades després, i relligat amb el projecte arquitectònic del seu bon amic Bohigas, es va realitzar amb caràcter, en principi, permanent. Està tot perdut? “Segurament, tot i que dilluns ens trobarem amb l’arquitecte per parlar-ne amb calma.”