Radu Adrian mostra obres que abracen una intimitat sacra

A més de mostrar la casa als convidats, a Romania hi ha la tradició de seure i repassar plegats l’àlbum de fotos familiar. Des que va tornar fa tres anys d’una estada en un lloc remot de Suècia, Radu Adrian Puiu (Bucarest, 1993) ha tingut l’anhel de viure a prop dels seus pares i retrobar-se amb els amics, novament a Figueres. Un afecte per l’entorn immediat que es plasma a l’obra d’aquest talentós artista format en belles arts a Barcelona i que, mantenint aquells costums familiars, ara ens revela a través de l’exposició que avui inaugura (19 h) a la Fundació Valvi sota el títol Entre ser.

Convidats a veure-la fins al 13 de novembre, la mostra aplega una varietat de dibuixos, esbossos i olis amb què Radu Adrian obre les portes al seu món personal, format a partir de retrats de persones estimades, paisatges viscuts o captant detalls i instants fugaços, com poden ser una flor regalada o una pedra trobada pel camí reconvertida en un monòlit sacre. Subjectes quotidians però que tenen un halo misteriós; que parteix del realisme però que abraça l’abstracció.

L’autor mira al classicisme, però amb ulls contemporanis. Cada obra és un camí en què l’artista busca, cerca, investiga, explora i experimenta amb diferents tècniques. “El quadre neix amb mi mentre em deixo endur per la intuïció”, explica. I d’aquí que ens trobem amb una mirada més eclèctica del que aparenta a simple vista, revelada a cada traç, a cada capa de color i reeixida després d’un laboriós procés pictòric. “M’encanta que la tècnica parli per si mateixa”, confessa l’artista.

Germina Bastardas escriu al catàleg: “La vivència esquinça el realisme.” I és talment així com dota els subjectes retratats d’una ànima que ens permet pensar que els coneixem de tota la vida. I així abracem la seva intimitat.