Esclavatge familiar

Actriu vinculada al nou cinema romanès (com ara a través del gran Cristi Puiu) que retrata la societat del seu país d’una manera demolidora, Alina Grigore va guanyar el premi al millor film del darrer festival de Sant Sebastià amb el seu debut com a directora: Crai nou (Blue moon). El jurat va destacar-ne la valentia en abordar radicalment el masclisme, cosa que fa a través d’una seva víctima: una jove (Irina/Iona Chitu) que, amb la idea d’estudiar a Bucarest, vol escapar de la família, que, en absència dels pares, està formada bàsicament pels oncles i cosins. També hi ha una germana d’Irina, que, com ella, està sotmesa a una mena d’esclavitud treballant en un hostal rural de la família.

El masclisme, amb l’agressivitat sobretot de part del cosí gran, hi és, però també podria considerar-se una història de dominants i dominats, entre els quals també homes. O la història d’una explotació: les dues germanes són mà d’obra barata en el negoci familiar. Com als esclaus, els ofereixen una suposada protecció pagant el preu de la llibertat: l’hostal és una presó, de la qual Irina a vegades escapa per mantenir una relació amb un home madur que, inicialment, n’ha abusat mentre estava sota els efectes de l’alcohol. Es fa estrany dins d’una obra feminista, però posem-hi que és una manera d’afrontar la complexitat i fins l’obscuritat del desig. Tanmateix, la resta és menys complexa (els personatges masculins són molt plans) i, sobretot, evident. Tot està exposat des del principi. No hi ha evolució dramàtica, sinó una sobrecàrrega amb crits i més crits en un clima d’histèria exasperant. Tot és evident, però alhora narrativament confús.