Arts escèniques

Crítica

teatre

Les punyetes del rei Macol

En l’obra de Shakespeare (de la qual Ionesco fa una versió ben negra convertint l’absurd en impunitat), Macol és el fill de Banquo el que teòricament, ha de recuperar la concòrdia a Anglaterra. Ionesco diu que tot aquell que accedeix al poder es corromp i es converteix en tirà per procurar que ell i la seva estirp regnin el màxim de temps. Doncs Ramon Simó vesteix el rei Macol (en la versió de Ionesco) amb unes punyetes de jutge. Inviolable com és te doble vara de mesurar i pocs proven de dur-li la contrària. Per cert, el pensador de Rodin volta pels marges; mai en un espai central. La raó, com la justícia i l’empatia, Ionesco i Ramon Simó la van deixar a casa.

Ionesco té el segell del teatre de l’absurd. Beckett, un altre exponent d’aquest corrent, va anar esquarterant el llenguatge i els personatges. Ionesco, en canvi, s’agafa a Shakespeare per esbudellar el poder. Ramon Simó l’ha volgut traslladar als nostres temps. Si la forma i l’ànima dels actors crema com un tro, la peripècia no aguanta tan bé el temps. Perquè la farsa s’ha convertit en una nova forma d’empatitzar amb el poder. La veritat és molt més pragmàtica.

La impunitat que sembla esclatar amb la primera denúncia es revela permeable i duradora i es manté quasi intacta, en les successives revolucions. Sí que atrapa la forma de la posada en escena i també les poderoses interpretacions, que revela, en papers protagonistes al TNC, noms com ara els d’Anna Alarcón, Laia Alsina, Pep Ambrós, Xavi Ricart o David Anguera. Entranyables Josep Julien i Pepo Blasco, que juguen un paper de sublevadors de poca traça que queden enganxats en els seus propis circumloquis. Joan Carreras és el Macbett solvent (després d’una celebrada adaptació de Ricard III, propiciada per l’escriptura de Gabriel Calderón). I David Bages el Duncan tirà, incapaç de veure que l’ombra del seu assassí plana per la Cort. L’operació de Simó sobre el text deu haver estat d’envergadura perquè ha fusionat Lady Macbett amb Lady Duncan i amb una bruixa, per exemple I això insisteix a reproduir mimetismes com el que Ionesco veu entre Macbeth i Banquo (Macbett i Banco, en el seu text original). Ionesco volia que les bruixes no només prediguessin el futur, sinó que el propiciessin; fer-se venir bé l’ambició dels homes per guanyar-se el que desitjaven; una labor manipuladora que es desentén del quadre final. Simó ho reforça .

Macbett
Direcció: Ramon Simó
Intèrprets: Anna Alarcón, Laia Alsina Riera, Pep Ambròs, David Anguera, David Bagés, Pepo Blasco , Joan Carreras, Josep Julien, Xavi Ricart
Dimecres, 30 de març (fins al 24 d’abril) a la Sala Petita del TNC .


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera