Llibres

María Stepánova

Escriptora russa

“Volia construir un teatre de la memòria”

No veig el meu llibre com una novel·la, sinó com una instal·lació dins un espaitemps

La narradora i poeta russa Maria Stepánova (Moscou, 1972) ha construït a En memòria de la memòria (traducció de J. Ferrer per a Acantilado) un impressionant fresc sobre diferents generacions de la seva família, que recull també el dolor dels jueus al segle XX. Com si fos l’armari dels vestits de la casa de la seva tieta i de l’àvia, Stepánova ofereix una novel·la de retrat. Detallista i plena de documents de la història d’Europa i de referents literaris, resulta fastuosa.

A partir dels objectes, les cartes i els mobles de casa de la seva tieta, construeix una història de la família. La ficció supera els límits de la biografia?
El primer que vaig veure és que cap història del segle XX podia ser explicada d’una manera lineal. A causa de totes les desgràcies i totes les tragèdies, i també dels silencis, qualsevol història familiar està construïda de punts suspensius. El mateix es pot dir de la història en sentit global, perquè les històries particulars reflecteixen millor la història global, millor que les batalles. El que narro és la història del segle XX i de principis del XXI en l’àmbit d’Europa.
També és la història dels jueus, castigats fins a l’extermini...
I tant! La història de Catalunya i d’Espanya seria complementària amb la de Rússia per les persecucions i matances dels jueus en diferents èpoques des de l’edat mitjana.
Tracta les pèrdues familiars com ho van fer Peter Handke, Paul Auster, Richard Ford i Nabokov a ‘Parla memòria’.
Són referents molt importants per a mi, perquè la meva història no és únicament familiar, sinó que és un llibre sobre com es construeix la nostra memòria. M’interessaven referents per saber com altres escriptors havien tractat la manera d’aproximar-se al futur mitjançant el passat. I encara no sé si això és factible. En memòria de la memòria és ple de referències a escriptors i pintors que havien utilitzat tècniques per aprofundir en la memòria. Volia construir un teatre de la memòria, era un dels objectius.
El seu llibre també és farcit de metaliteratura. Hi trobem Arthur Rimbaud, Puixkin, Akhmàtova, Pasternak, Mandelstam i molts altres...
No veig el meu llibre com una novel·la, sinó com una instal·lació dins un espaitemps. El llibre és com un laberint que té moltes entrades, però només una sortida. Un filòsof va parlar del teatre de la memòria, vull pensar que el que escric és similar, una miniatura per a un espectador o un actor.
Una altra cosa que sorprèn és el gust pel detall; per exemple, quan diu que la seva àvia era una bolxevic sense partit.
Era la meva rebesàvia [riu]. La vaig conèixer encara viva i la recordo molt bé perquè era un personatge inoblidable.
La casa és una mina d’or per a un escriptor...
Va ser també una feina molt trista, perquè veus que quan morim totes les nostres coses queden òrfenes. Havia de classificar tots aquests objectes i triar-los. Sovint no podia entendre què significaven dins les seves biografies. No sabia què significaven la pila de diaris, tampoc l’armari ple de vestits nous bonics, segurament sense estrenar. Podia suposar que els havia comprat per a una nova vida, per a esdeveniments especials, uns vestits meravellosos, perquè la seva vida havia d’entrar en un període millor. Aquesta oportunitat no va arribar mai; n’estic segura, d’això. Els vestits van quedar a l’armari sense estrenar. Tota la meva vida ha passat en aquestes mines d’or de la família. Em considero afortunada d’haver pogut tenir aquest patrimoni de fotos, cartes, postals, notes i objectes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Un renovat Aplec de la Salut reviu la llegenda de la pesta

SABADELL
TEATRE

Chévere incorpora llenguatge per a sords i cecs a ‘Helen Keller: a muller marabilla’

BARCELONA
J.M. Codina Tobias
Novel·lista

“La felicitat fa basarda perquè mena cap a una sensació de buit”

Barcelona
música

Un infart acaba amb Steve Albini, monument del rock alternatiu

girona
Cultura

Mor Jacobo Rauskin, poeta paraguaià d’àmplia trajectòria professional

art

L’art alliberador de Jordi Colomer, al Macba

Barcelona

Minyons de Terrassa mostren el nou local de Cal Reig durant la Fira Modernista

TERRASSA
música

Classe B i Jost Jou guanyen la secció Talent Gironí del festival Strenes

girona

Injecció de 13 milions pels dos nous platós al Parc Audiovisual el 2026

TERRASSA